CiU-ERC: el dilema del presoner

El dilema del presoner és un joc ideat per A.W. Tucker fa cinquanta anys i que es fa servir molt sobretot en Economia i en Ciència Política. El joc considera dos presoners que estan incomunicats entre si, als quals el vigilant els planteja la possibilitat de delatar l’altre presoner, amb la finalitat de salvar-se a si mateix d’una elevada condemna. En un crim sense proves, el joc de Tucker conclou amb la condemna de tots dos presoners, ja que tots dos acaben traint-se mútuament enlloc de col.laborar entre sí i rebaixar la condemna de tots dos. Ens expliquem.

És una obvietat que CIU ha experimentat un notable retrocés, però també ho és que les seves pèrdues les absorbeix ERC, per bé que en un altre moment caldrà analitzar perquè persisteixen els vasos comunicants electorals entre totes dues formacions, sense ampliar el perímetre (l’estigmatització, en el camp sobiranista, dels tripartits fou injust amb l’intent de desplaçar l’eix catalanista cap a l’esquerra enlloc de disputar el centre-dreta, pensó). També es pot afirmar, aritmèticament parlant, que el bloc partidari del dret a decidir suma 87 escons i el 64,5% dels escons (independentistes nous i tradicionals, federalistes desenganyats, etc.). Més encara. Els partidaris de la independència són 1,7 milions i els partidaris de la unió 745.000. Per això, sembla d’un reduccionisme pueril utilitzar com a paràmetre exclusiu per mesurar l’empenta del procés sobiranista la patacada d’Artur Mas. Parlar només d’un desafiament fracassat o d’una sobreactuació poc rentable en termes electorals, com fan els partits i la premsa espanyola constitueix una simplificació interessada.

Ara bé, l’escenari obert amb les eleccions del 25-N es preveu molt compleix, diabòlic. Per això, la satisfacció dels uns i l’amargura de les primeres hores dels altres ha de donar pas a la política. El propòsit del sobiranisme de realitzar una consulta aquesta legislatura ha de ser inamovible, per molt que hagi quedat lleument tocat. Ara ja no serà un procés clàssic de partit únic i hiperlideratge carismàtic. La responsabilitat serà més compartida que mai. CIU ha de metabolitzar el resultat mantenint la seva cohesió interna i bandejar la llarga i poderosa ombra del que va passar amb Ibarretxe. CIU no és el PNB. A més, els antagonistes de CIU són un PSC que s’enfonsa amb una proposta federal inintel.ligible i un PP que, amb els millors resultats de la seva historia, no deixar de ser la quarta força política. Per això, sent un mal resultat l’obtingut per CIU, que queda lluny de la majoria excepcional a què va apel.lar Mas durant la campanya, no deixa de ser una dada psicologia rellevant, però encara ho és més la correlació de forces i la divisòria entre sobiranistes i no sobiranistes.

Descartada una aliança de CIU amb un PSC que no està disposat a donar-li cap suport i que prou feina té a refundar-se, les alternatives passen pel PP o ERC. Només un Mas que renunciés a les seves aspiracions sobiranistes podria retrobar un PP amb els braços oberts i disposat a salvar-li la cara (o a no trencar-li) amb una abstenció als pressupostos de 2013. Per això, a risc no nmés de decebre el seu electorat i d’enterrar l’estratègia de l’actual generació de dirigents de CDC, sinó de forçar la dimissió d’Artur Mas. L’únic pont de CIU amb Rajoy continua sent Duran Lleida i els diners del ministre Montoro, paradoxes de la vida. L’altra possibilitat és un acord amb l’ERC de Junqueras. CIU pot sentir vertigen per una col.laboració non sancta per l’espanyolisme i per importants sectors econòmics i empresarials del país; al mateix temps que ERC pot experimentar el lògic temor a patir un desgast fent-se corresponsable de les retallades i d’una política econòmica de tall neoliberal, antagònica amb l’ànima socialitzant dels republicans. Però el preu del no-diàleg dels dos presoners, captius de les seves respectives i legítimes pors ja sabem quines: una frenada al procés sobiranista i una nova i més incerta convocatòria electoral a la grega, d’aquí a un màxim de 6 mesos.

El Singular Digital (27/11/2012)

Deixa un comentari