Avui tot el món commemora els 10 anys de l’atemptat de 2001 contra les torres bessones de Nova York. L’atzar i els fets malèfics han volgut que cada 11S el món recordi aquella tragèdia com els catalans recordem els patriotes que van defensar la ciutat de Barcelona i les nostres llibertat. Cada any, i salvant totes les distàncies evidents, recordem com el 1714 també es van esfondrar les dues torres sobre les que erigíem les nostres llibertats com a poble, el Dret Públic i la hisenda. I enguany no podem oblidar els dos atacs que en una setmana hem rebut a vigílies de l’11S, contra l’autonomia política i financera amb la reforma constitucional i contra la nostra llengua, que és la clau de volta del model convivencial català. No cal ni parlar d’un PP que més normalitzat que mai a Catalunya, gràcies a CiU, s’atreveix a eliminar o manipular la Diada Nacional, com es demostra a Badalona o Castelldefels.
Voldria que aquest 11S fos per a la gent d’Esquerra i pels patriotes també un homenatge a Heribert Barrera. Ara que es parla de la reforma constitucional són més vigents que mai les paraules que digué l’any 1978 en el debat constituent: Proclamo que Catalunya té dret a l’autodeterminació. Els resultats són evidents, i 30 anys més tard els temors s’han vist confirmats. Els reptes són els mateixos, perquè ni la democràcia, ni la integració a la UE, ni el creixement econòmic han aconseguit que siguem acceptats com som. Però existeix una gran diferència, aleshores la majoria creia en l’encaix amb Espanya era possible, ara sembla que es pot superar aquell empat infinit d’impotències que deia Gaziel, hem d’anar més enllà i dir Adéu Espanya!
Per tot això, ara més que mai hem de ser més propositius que reactius. Que no passi com el 10J que la pancarta va desertar abans d’acabar la manifestació. Ara més que mai convé dir prou, posar el dret a decidir en l’agenda política, anar-hi, anar-hi i anar-hi… Només així Europa ens escoltarà la nació mil·lenària que és Catalunya.
El Gran Dictat, Acte de reivindicació del Català a l’escola.
