Esquerra Republicana de Catalunya sempre ha defensat la màxima transparència d’aquells que ens dediquem a la política.
El fet d’exercir la gestió d’interessos públics fa que s’hagi de ser d’allò més cautelós amb la gestió de la res pública, i és per aquesta raó que ERC ha defensat a Madrid, per posar només un exemple, evitar les donacions anònimes a partits i també fer-ho a les fundacions dels partits.
En una situació com l’actual, en què la desafecció vers la política arriba fins a quotes mai abans conegudes, s’han publicat avui els béns dels diputats i diputades. Aquesta ha de ser una eina per permetre veure en els successius mandats, en les futures declaracions de béns, que no s’ha incrementat el patrimoni de manera injustificada. I aquest és el motiu pel qual Esquerra sempre ha defensat la publicació del patrimoni dels que ens dediquem a la política. Una publicació que hem defensat a Madrid, amb èxit, com avui mateix s’ha demostrat, i també a Catalunya, on segueix sent secret. És per tant un avanç de cara a una política més transparent, més oberta i per evitar la sensació que massa vegades es dóna que, qui es dedica a la política, ho fa de manera fosca, per enriquir-se.
Entre les declaracions de béns, també s’ha fet pública la meva, que es pot veure al web del Congrés. Es pot tenir accés al meu patrimoni, que vaig adquirir en la seva majoria amb la meva activitat privada com a advocat, gràcies a la qual tinc el pis i la segona residència. També tinc una hipoteca per valor de 313.000 euros i un altre pis on viu la meva filla i la seva mare. Disposo també d’una segona residència. Finalment, de la resta d’immobles que declaro, en sóc copropietari amb els meus pares i el meu germà, i és el meu pare qui n’era el propietari. De fet, de dos d’ells no en puc disposar. Finalment, també em toca fer front a un crèdit de 36.000 euros, i tinc un Seat Ibiza.
És la meva declaració de béns. No he amagat res i ho he presentat al Congrés, avui s’ha fet públic. No es tracta de saber quin és el polític més ric o menys. La política ha de ser una vocació on puguin treballar-hi tots, defensant les seves idees i defensant allò que és públic. I sobretot, no importa tant el punt de partida com conèixer els canvis que s’hi produeixen. Molts, en l’exercici de la política, veiem com la compensació econòmica no és la més important, però reporta un sou digne i, sobretot, no s’ha de considerar un ofici o una activitat professional. S’ha, per tant, d’acceptar de bon grat aquest fet i també l’escrutini públic dels nostres béns.
Us adjuntem les esmenes que varem presentar a la reforma Constitucional
Esmenes presentades (pàg. 8 a 10)