Evidentment que estarem al costat del Govern de la Generalitat. Més i tot, empenyent a primera línia, liderant qualsevol reivindicació en favor de millorar les finances del país i, per tant, del Fons de Competitivitat. Parlem d’una quantitat que podria oscil·lar entre els 950 i els 1.450 milions d’euros, i que el Govern espanyol deu a Catalunya en un moment delicat per a les finances catalanes, constrenyides per un dèficit endèmic i l’ofec secular del Govern de l’Estat, i agreujades per un context de crisi econòmica que repercuteix en una minva substancial dels ingressos.
El catalanisme ha d’anar unit en aquesta qüestió com en tantes d’altres. Dissortadament, no sempre ha estat així. CiU, al llarg dels darrers anys, ha donat sobrades mostres de deslleialtat i ha prioritzat els seus interessos de partit per damunt de l’interès del país. Ho sabem nosaltres, ho saben ells i ho ha pagat el país. Però no caurem en la temptació de pagar amb la mateixa moneda. Nosaltres no.
Ara bé, avís per a navegants: si la intenció de CiU –abonant la iniciativa d’Esquerra al Congrés– és únicament tàctica, per deixar en evidència el PSC, estarien –un cop més– fent un flac favor al país. El PSC, a hores d’ara, no ha signat la Proposició no de llei al Congrés per reclamar el Fons de Competitivitat. I és plausible tenir dubtes sobre quina serà la seva posició final sabent, com sabem, de la disciplina de vot exhibida pel PSC a Madrid al costat dels seus coreligionaris del PSOE. Però Mas també disposa d’altres vies, com moure fitxa i convocar una reunió de la part catalana de la Comissió Bilateral.
Seria poc rentable per al país que l’estratègia de CiU es reduís a deixar en evidència els diputats del PSC a Madrid. A tots i a cadascun dels actors de la política se’ls ha de recordar que la prioritat és defensar l’interès general i no repetir errors del passat, com els que es van cometre en la negociació de l’Estatut. Farien bé de tenir-ho present els diputats del PSC i, sens dubte, els de CiU que, ras i curt, és qui té les regnes de Govern i la responsabilitat d’actuar en benefici del país com a prioritat.
