La setmana passada al Congrés vam preguntar a Ramon Jauregui sobre el tall de les emissions de TV3 al País Valencià. Una pregunta que també va servir per tal de mostrar amb un acte simbòlic la nostra oposició al tancament de TV3 al País Valencià, ensenyant el lema de la campanya impulsada per l’ACPV i en favor de permetre que el País Valencià deixi d’estar sense senyal.
Vaig recordar-li a Jauregui que TV3 s’ha vist al País Valencià durant 25 anys gràcies a la societat civil, tot i les dificultats de la situació de setge permanent dels governs de l’Estat i de la Generalitat Valenciana. Realment, és paradoxal que en ple segle XXI, a l’era de la globalització, a Alzira es pugui veure Al Jazeera i en canvi un govern autoritari hagi decidit posar fi a les emissions de TV3 per raons polítiques i electoralistes.
És veritat que el principal culpable de la situació és que el govern valencià ha tallat les emissions simplement perquè TV3 emet en la llengua pròpia de València. També he recordat que TV3 és sentida com una televisió pròpia per molts valencians. Es tracta, aquest fet, d’un atemptat de signe autoritari contra la informació i la llibertat d’expressió, i sobretot contra la llengua i la cultura catalanes. Queda clar que Camps, com un Berlusconi qualsevol, no només utilitza les lleis a la seva mesura, sinó que a més distreu l’atenció dels seus múltiples problemes judicials amb una nova ofensiva de catalanofòbia, que li és tan rendible.
Però més enllà del problema, el tall impulsat pel govern Camps, també l’Estat s’ha rentat les mans de la problemàtica. És per això que vam reclamar al govern espanyol que no s’inhibeixi i cedeixi l’espai radioelèctric per permetre veure TV3. Cal recordar que el govern Zapatero té bloquejada al Congrés una iniciativa popular sobre aquesta qüestió.
