El govern espanyol ha tingut durant el darrer any una única recepta, que és per la via de les retallades socials; en cap cas per la via de racionalitzar la despesa i de retallar la construcció d’infraestructures en alguns casos faraòniques; en cap cas per la via de reformar el sistema financer; d’una reforma fiscal progressiva i equitativa o d’una política econòmica centrada en els estímuls fiscals; ni de la reforma de la mateixa reforma laboral aprovada fa uns mesos i que no ha assolit els objectius previstos.
Zapatero es presenta ara com el gran reformista, com el gran capità d’unes reformes que són la seva manera de cargolar-se al poder i que, lluny d’acceptar els errors comesos en la seva gestió, va abandonar el ‘talante’ per a imposar el seu criteri encara que sigui a cop de decret, recordant en alguns moments el pitjor Aznar, aquell que es va arribar a creure Napoleó.
Hi ha una alternativa a la política econòmica del govern espanyol però hem assistit a la renúncia de Zapatero a liderar a la UE una sortida socialdemòcrata de la crisi, totalment rendit als mercats financers i a l’onada neoliberalitzadora europea.
La reforma estrella serà la de les pensions, que tindrà, si tot segueix igual, un final trist pels treballadors i les classes populars. Esquerra està disposada a una reforma del sistema de pensions, però en cap cas a l’allargament de l’edat de jubilació fins els 67 anys’. L’allargament de l’edat de jubilació només seria acceptable en el cas que fos voluntari i incentivat, perquè no ens trobem en una situació en què sigui necessària una mesura d’aquest tipus. El sistema és viable fins el 2023, el Fons de Reserva té a 64.000 milions d’euros, al 2009 el superàvit era de 3.500 milions d’euros i hi ha 2,5 afiliats a la seguretat social per cada pensionista. Tot això mentre l’estat espanyol està a la cua en despesa social i en pensions respecte altres països de la UE.
No ens neguem a una reforma del sistema de pensions, però no pot haver-hi presses ni manca de consens perquè fins el 2023 el sistema no corre perill. Entre d’altres mesures, cal acotar les jubilacions, diversificar els fons d’on procedeixen les pensions, incorporar nous mitjans al sistema, com per exemple les persones amb discapacitat i lluitar contra el frau.
