La liberalització del mercat elèctric ha estat un fracàs, tant pel que fa als resultats com a la acceptació ciutadana. El 95% de clients que podrien optar per anar a preus de mercat s’ha quedat amb la Tarifa d’Ultim Recurs (TUR) que la segueix fixant el govern amb un procediment molt poc transparent i rigorós que per una part genera grans beneficis a les elèctriques i per altra banda va acumulant un dèficit de tarifa que haurem de pagar amb escreix. Des dels inicis de la liberalització les empreses elèctriques han duplicat els seus beneficis mentre el dèficit de tarifa anava pujant fins els 12.000 milions actuals.
La promoció d’energies renovables, i en especial de l’energia eòlica, ha estat un encert ja que ens permetrà reduir la factura i la dependència energètica, complint els compromisos que marca la UE a 2020. L’ampliació de la capacitat renovable ha tingut efectes importants sobre el mix del sistema elèctric i els ingressos d’algunes empreses, ja que els estalvis en generació tèrmica que ens aporten incideixen negativament sobre els seus resultats al suposar una menor utilització de les centrals de combustibles fòssils, especialment de gas natural.
D’aquí que alguns sectors intentin culpar a la política de promoció de les renovables del dèficit de tarifa que té moltes altres components. La contribució i el cost real de les renovables no es pot identificar amb les primes que cobren ja que cal descomptar d’aquestes l’estalvi en generació alternativa, en reducció d’emissions i en l’efecte a la baixa que tenen sobre el preu que marca el pool majorista. Per tant, demanem al govern, i a la CNE, que facin un estudi de detall per avaluar els costos reals de les renovables que amb tota seguretat són molt inferiors als que habitualment se li atribueixen.
Cal reformar el mercat majorista per tal que les tecnologies amortitzades, com ara les hidràuliques i les nuclears, es retribueixin en funció dels seus costos reals i no dels que marca el preu marginal més elevat que sol ser el del gas.
Diferenciar els projecte fotovoltaics
La generació fotovoltaica és encara lluny de ser competitiva però cal mantenir-la ja que és una important component d’un futur sistema de generació net i sostenible. Ja es van reduir en el seu moment les primes, seguint la tendència mundial i la disminució de costos, i potser cal reconsiderar aquests costos però la retallada que planteja el ministeri de 2.200 milions d’euros entre 2011 i 2013 és excessiva i cal buscar alternatives ja que canviar retroactivament les condicions genera una inseguretat jurídica i exposa a l’Estat, i per tant a tots els contribuents, al risc de demandes milionàries, al temps que pot portar a la fallida econòmica de projectes i famílies que havien confiat en la política energètica del govern espanyol.
En el sector fotovoltaic, cal distingir entre projectes impulsats per persones o col·lectius de ciutadans que hi varen confiar els seus estalvis, dels grans projectes que eren més un producte financer especulatiu que una altra cosa.
És per aquestes raons que Esquerra plantejarà un tractament diferenciat dels projectes de generació fotovoltaica que tingui en compte les anteriors consideracions. Per a instal·lacions fins a un determinat volum i promogudes per particulars o entitats ciutadanes o es mantenen les primes concedides en les mateixes condicions, o es dona la oportunitat als seus propietaris d’acollir-se a la recuperació de les seves inversions, fent-se’n càrrec l’Estat.
Es pot fer de manera semblant a com es va fer amb la moratòria nuclear que va compensar a les elèctriques per les seves inversions fallides als anys 1980. Cal recordar que més de 25 anys després, l’any 2010 encara s’han pagat 423 milions d’euros de la moratòria nuclear, tot i que les centrals nuclears estan més que amortitzades i generen importants beneficis als seus propietaris. Abans que retallar inversions en renovables caldria corregir aquest contrasentit.
