La creació de les vegueries, en espera d’una futura Llei de governs locals, suposa un viatge que no té retorn i que dóna resposta a l’aspiració històrica del catalanisme i dóna resposta a un mandat estatutari. CiU aquesta setmana ha anunciat que duria el text de la llei al Consell de Garanties Estatutàries, malgrat que el text que debat el Parlament emana de l’Estatut de 2006 en el qual es consagra l’organització territorial bàsica de Catalunya en municipis i vegueries.
Cert localisme que ha suscitat és perfectament comprensible, malgrat que sovint ha estat estimulat i utilitzat per partits amb fins electoralistes. Malgrat l’obstruccionisme causat per certa gelosia política i una inèrcia i una temptació de mantenir l’statu quo provincialista de determinats presidents de diputació, s’hi contraposen les bonances del redactat de la llei. La introducció i la implementació de les vegueries serà gradual, tot i que un cop s’aprovi la llei els consells de vegueria substituiran les diputacions existents, és a dir, se simplificarà l’administració local alhora que s’estructurarà en el territori de forma més propera.
La llei pot acabar-se aprovant aquesta legislatura encara que CiU hagi anunciat que durà el dictamen de la ponència al Consell de Garanties Estatutàries, i això farà que el tràmit s’allargui un mes més. Aquesta decisió de CiU així com la seva voluntat d’incendiar el territori demostra una incapacitat de plantejar de forma serena i constructiva un debat estructural i transcendent com és la nova organització territorial de Catalunya.
