En el seu dia ZP va posar la vena abans de la ferida i va advertir que el model aeroportuari no agradaria a ningú, i sembla que ho ha aconseguit, amb l’excepció del PP que sempre ha demostrat que ‘antes roja que rota’, en aquest cas en referència a AENA. A ZP només li va faltar dir que no s’atendrien les demandes de la Generalitat, les Institucions catalanes i la societat civil, un fet que ja va deixar clar Blanco un dia abans de comparèixer al Congrés dient que mai s’havia posat sobre la taula la gestió del Prat. Un cop feta la presentació, aquest dimarts, s’ha demostrat que realment el model és més un atrezzo amb aparença de gestió singular i individualitzada però que consagra el model centralista que havia existit fins ara.
El model que el ministre Blanco va presentardimarts és un model més imperial que funcional que continuarà sent un model ineficient i ruïnós i on el Govern espanyol continuarà tallant el bacallà. Fet que condemna l’aeroport de Barcelona sense possibilitats de gestió autònoma i competent. El canvi és gatopardià, que canviïn algunes coses perquè tot segueixi igual i l’única cosa que ha canviat és que la realitat ha demolit la presumpte eficiència d’AENA, el gestor europeu amb més pèrdues, tot i tenir les taxes de navegació aèria més cares del planeta. La reforma del model no acaba amb el model centralitzat i integrat que és l’origen de l’ineficència del model, sinó que el motor en que s’ha basat és que AENA té l’aigua al coll i s’ha d’eixugar el deute sigui com sigui.
El resultat és un gran ens públic amb participació privada i dos presumptes models singulars que s’entén que seran el Prat i Barajas, però gestionats des del centre. Li vaig recordar durant la compareixença al Congrés del ministre que el que impera a tot el món no és la gestió en xarxa, ni existeixen aeroports d’interès general i el que regeix a tot el món és una gestió individualitzada i que competeix entre si; amb empreses privades al 100% o amb consorcis mixtes públic/privat’.
En resum, que es perpetua el model actual perquè AENA tot i ser gestor més o menys passiu, qui tallarà el bacallà serà Iberia i AENA seguirà sent una eina que serveix per ordenar el poder polític a nivell territorial i per a potenciar Madrid-Barajas. Aquest sistema centralitzat garanteix l’opacitat de la seva situació financera. Cal recordar que les institucions catalanes van reclamar millores en la infraestructura, que s’han fet, i sobretot una bona gestió comercial que pugui atreure vols intercontinentals, cosa que ni AENA ni Iberia no desitgen perquè volen un Prat com alimentador de Barajas.
És per això que seguirem reclamant una posició majoritària i determinant en l’òrgan rector del Prat, i en el model presentat no hi ha majoria ni posició determinant perquè la capacitat de veto i de bloqueig, que no és el més desitjable, és sobre funcions que no són estratègiques: ni tarifes, ni Pla Director, ni pressupost, ni programa d’inversions, és a dir que les institucions catalanes només hi seran per donar-hi color i per entomar negatives.
