Moltes vegades, la palla en ull aliè impedeix veure la biga en l’ull propi. La dedicatòria en en la seva encíclica de Josep Antoni Duran i Lleida, acusant-nos de vendre’ns per un plat de llenties per no mantenir el veto al Senat seria se’ns dubte un dels casos més clars.
Se li hauria de dir a Duran i Lleida que no faci demagògia i repassi els reglaments del Congrés i el Senat, ja que l’anunci de retirada del veto al Senat per part d’Esquerra no implica modificar en cap cas la decisió ja presa fa setmanes de votar en contra dels pressupostos en totes dues cambres. Cal recordar que són els vots del PNB i CC els que salven els comptes de Zapatero i que si Esquerra s’ha vist obligada a aixecar el veto ha estat per la impossibilitat que prosperés.
CiU i PP són les úniques forces polítiques interessades a mantenir un veto que es fonamenta única i exclusivament a sostenir que la sortida de la crisi vindrà a base de reduir impostos i facilitar l’acomiadament i, en aquest sentit ha considerat que Esquerra òbviament, no pot compartir aquest posicionament neoliberal.
Aixecar el veto al Senat permetrà que es tramitin els PGE al Senat i que no retornin de forma intacta al Congrés, aquest gest, i no pas el vot a favor, és a canvi de la negociació d’un paquet d’inversions per valor de 22,5 milions d’euros.
Potser cal recordar a Duran que si tan preocupat està per Catalunya no hauria de votar a favor de la Llei de l’audiovisual, perquè aquesta posa en greus dificultats a TV3, o bé hauria d’haver votat a favor de la reciprocitat de TV3, cosa que no va fer quan tocava. Les esmenes pactades per Esquerra destinen 5,5 milions en R+D i hi ha partides per infraestructures, medi ambient i temes socials, en la línia de l’economia sostenible
Per cert, en quin municipi anirà Duran a donar suport a les consultes, una pràctica democràtica i en favor del dret dels pobles a decidir el seu futur?.
