El govern espanyol afronta potser el curs polític més complex en molts anys, amb un notable desgast polític i amb la incertesa de quins recolzaments pot tenir per mantenir l’estabilitat parlamentària. Veig a un Zapatero molt complaent, dient que el pitjor de la crisi ja ha passat i que pensa més en assaborir les mels de la presidència europea que ha d’arribar el primer semestre de l’any, mentre aquí s’espera una tardor molt calenta. No sabem a què espera ZP per tal de parlar sobre els pressupostos i la seva enigmàtica llei d’economia sostenible, la LOFCA, les reformes fiscals, i les reformes que s’han d’emprendre després del fracàs del diàleg social, entre d’altres. És per això que s’ha de reclamar que comenci un diàleg estable amb els grups, i que ZP deixi de presumir de tenir suports, perquè no el té.
No els té, per exemple, per impulsar el decret dels 420 euros per a les persones que s’han quedat a l’atur. Les protestes i la indignació de les persones desocupades i sense recursos que s’han quedat fora d’aquestes ajudes han forçat al Govern a rectificar, però encara no sabem en quina direcció. Enigmàticament, ZP diu que si s’ha de fer alguna rectificació es farà, i remet la qüestió al diàleg amb els sindicats. Posteriorment, el ministre Corbacho es va encarregar de precisar que l’únic canvi és la data d’entrada en vigor del decret. Som conscients que al marge pressupostari és escàs, i no dubtem de la bondat de la intenció d’aquesta iniciativa, però la història es repeteix i es passa de la tragèdia a la farsa. És per això que Esquerra aposta perquè s’ampliï fins a l’1 de gener la data d’inici de les ajudes.
Comença el curs polític, amb reptes importants. Ja hem dit que finançament, crisi econòmica, desplegament del Pacte d’Entesa i infraestructures, són les prioritats d’Esquerra per el nou curs polític, unes prioritats que naturalment farem notar també a través de la feina que els diputats del grup duem a terme al Congrés.