Si el ministre Solbes afirma que està cansat, no té idees i que ja ha esgotat totes les possibilitats que tenia al seu abast, el millor que pot fer és plegar’. Així de ras i clar. La situació econòmica requereix de dirigents que tinguin energia i empenta suficient per capgirar la crisi i trobar noves oportunitats per sortir-ne i aprofitar per canviar allò que no funciona del model productiu i del mercat de treball.
És just el contrari del que està fent el Govern espanyol i el titular del Ministeri d’Economia. Assistim, amb la passivitat de l’administració de l’Estat, al fracàs d’una mesura com la devolució dels 400 euros de l’IRPF, ja que el govern reconeix que més de 6 milions de contribuents no hauran gaudit d’aquesta mesura estrella del govern socialista. I no només això. Pel que fa al fons d’inversió local, l’executiu espanyol ha reconegut que, a una setmana d’acabar el termini per presentar els projectes, no gastarà ni la meitat dels 8.000 milions d’euros que estaven previstos. A més, també es constata el fracàs de mesures com la rebaixa d’algunes retencions en alguns impostos, les tímides bonificacions en alguns contractes, que deixen de banda alguns sectors, com la contractació juvenil, o la capitalització de l’atur dels emprenedors i els autònoms.
Diu Solbes que no té marge per actuar i mentrestant creix la destrucció de llocs de treball i la UE augura un decreixement de l’economia espanyola del 2%.
Tot plegat un desastre. I en aquest context, s’insinua que pel nou model de finançament l’Estat només afegirà 7.000 milions més a repartir entre totes les comunitats autònomes. Una xifra que si s’acaba confirmant oficialment, resulta del tot inacceptable per a les necessitats reals de Catalunya. Cal acordar l’arquitectura del model, però també una xifra suficient que, d’una banda redueixi el dèficit fiscal, garanteixi el principi d’ordinalitat i, com no, contribueixi a fer de Catalunya un país d’oportunitats.
Hi hagut recursos per salvar la cara a bancs i caixes, hi hagut 8.000 milions d’euros per al món local, i en canvi s’escatimen diners a les comunitats autònomes per atendre serveis socials bàsics com l’educació, la sanitat i els serveis socials. Hem de dir prou i plantar-nos. La gent d’Esquerra ho fem i ho continuarem fent, serem ferms, rigorosos i responsables amb les nostres obligacions vers la ciutadania de Catalunya.
Només hi haurà acord si és un bon acord. Esquerra en dóna garantia.
