Una Constitució amb greus problemes de legitimitat

Avui fa 30 anys que es va aprovar la Constitució Espanyola, un text que Esquerra no va votar favorablement, motiu pel qual avui no hem anat a Madrid a commemorar ni celebrar res. Com a demòcrates acatem les lleis, però acatar-les no implica ni acceptar-ne el contingut ni que no es pugui modificar. És cert que el 1978 la Carta Magna va comportar el reconeixement dels drets i llibertats més essencials després de 40 anys de dictadura, com ara la llibertat d’expressió, el dret de reunió i manifestació i alguns drets socials, però el text constitucional va tancar en fals la transició política amb dèficits democràtics. No hem d’oblidar que va suposar la recuperació de la monarquia, una institució aliena als principis democràtics, va instaurar un sistema autonòmic deficient que barra la possibilitat del dret de l’autodeterminació i marca una asimetria lingüística entre el castellà i la resta de llengues oficials, que deixa el català en un segon nivell. Tot això, pensat per blindar la indestructible unitat d’Espanya i assegurar l’hegemonia cultural i lingüística castellana. Aquest matí he presentat l’informe ‘Legitimitat democràtica de la Constitució espanyola de 1978’ elaborat per la Fundació Josep Irla, que deixa palès que el text té greus problemes de legitimitat, perquè el 55% de la població actual de l’estat espanyol i de Catalunya no la va poder votar fa 30 anys i, dels ciutadans amb dret a vot, només el 30% va votar-hi a favor. Així doncs, tots els menors de 48 anys no hem pogut dir ni ase ni bèstia i, per tant, d’aquí a 17 anys aquesta serà una constitució tècnicament jubilada. A més, segons el baròmetre del CIS del novembre, el 52% de la població de l’estat espanyol és partidària de reformar el text constitucional i, si només atenem a aquella població que es posiciona a favor o en contra de la reforma, els partidaris de modificar la Constitució representen el 66%. Per això, crec que ens hauríem de preguntar on està el llistó, fins quan una minoria pot decidir sobre una majoria silenciada i quina legitimitat té el Tribunal Constitucional per dictar una sentència, si es basa en una Carta Magna a punt de jubilar. Totes les constitucions es poden reformar i l’espanyola no n’és una excepció, tot i que sembla que hi ha un pacte tàcit entre el PSOE i el PP per petrificar la Constitució de 1978. A la Unió Europea hi ha altres estats que han modificat la seva Carta Magna, com Alemanya i França, i això deixa l’estat espanyol en una situació molt deficitària des del punt de vista democràtic. A més, la microreforma de la Constitució que s’ha plantejat és insuficient i no serà viable perquè necessita un consens entre els dos principals partits i el bloqueig del Tribunal Constitucional és un pèssim auguri de cara a qualsevol expectativa de reforma en profunditat. Tot i això, també ens hauria de fer reflexionar que, fins i tot, agents polítics i socials que van jugar un paper importantíssim en els anys de la Transició i que, fins i tot, van donar suport al text, poc a poc se’n van desmarcant, com va fer ahir el PCE.