Una setmana més el finançament, la crisi i l’economia han format part del debat al Congrés. Aquest dimecres he preguntat al ministre Solbes per què volia dir la casella zero del finançament. Una casella zero en la negociació del sistema de finançament que treu a col•lació el Ministre a les reunions amb els diferents grups on es dedica a pintar un panorama econòmic estremidor sobre la situació econòmica. De fet el propi Solbes, després de molt de temps negant la situació ara no s’està d’assegurar que és la pitjor crisi que recorda des que té ús de raó. D’aquesta retrat de situació que en fa el Ministre, un en treu la conclusió que amb el pretext de la crisi no desitja retardar la negociació però que es podria limitar l’aportació de recursos.
No deixa de ser paradoxal que després de mesos de minimitzar la transcendència de la crisi, i d’haver fet un mal diagnòstic que ha portat al govern espanyol a navegar en un mar de contrastos entre l’optimisme oficial del govern i el pessimisme de les xifres, que ara la crisi serveixi d’excusa. Una excusa per rebaixar el finançament autonòmic i per destinar menys recursos a dependència i immigració, fet que no deixa de ser una excusa de mal pagador que d’altra banda comporta contribuir encara més a l’asfixia financera de les Comunitats Autònomes. Unes comunitats que han vist com han disminuït dramàticament els seus ingressos en un context com l’actual que precisament reclama més despesa social i més inversió per impulsar un canvi de model de creixement econòmic. Aquest nou model ha de centrar-se en l’I+D, en l’aposta per l’educació i en superar l’economia basada en el sòl i la totxana.
Tot això li vaig comentar al ministre Solbes, i vaig aprofitar recordar-li que totes les excuses que pot expressar tenen una solució, la voluntat política. Bé que va disposar de diners quan la crisi era més que visible per a devorar el superàvit amb xecs i mesures electoralistes. De diners, ara, n’hi haurà sempre que l’Estat sigui prou eficient en el seu combat de l’economia submergia així com que s’apliquin mesures contra el frau fiscal. Però sobretot tindrà diners sempre que es posi a dieta. No deixa de ser curiós que Solbes pensi que necessita 10.000 milions d’euros pel Ministeri de Defensa o que els Ministeris de Cultura, Indústria i Vivenda, que presten serveis impropis que no són de la seva competència treballin amb quantitats superiors als 4.000 milions d’euros.
L’hi he dit clar al Vice-president econòmic, l’estat s’ha de posar a règim; però a més a més, es pot aprofitar la crisi per matar dos ocells d’un sol tret: Amb més recursos per al finançament autonòmic i amb un estat més funcional que permeti donar més rendibilitat en les polítiques socials. Per cert, casella zero és tornar a parlar amb tothom.