Continuem fent passos cap a l’assoliment de la unitat en la proposta de finançament

Sembla que de mica en mica anem fent passos per assolir la tan buscada unitat dels partits catalans per defensar la proposta de finançament i que la reunió celebrada divendres de la setmana passada ha suposat veure un bon clima entre el Govern i CiU, del qual ens felicitem. Ara però s’ha de concretar una resolució conjunta que posi l’accent en les coincidències més que no pas en les diferències i per això cal demanar a CiU que no faci dir a l’Estatut allò que no diu i al PSC que no baixi la guàrdia davant el PSOE. El PSC ha de ser ferm perquè ningú veu creïble que el govern espanyol pugui caure pel finançament autonòmic.

Esperem que aquesta unitat es concreti en les resolucions que es votin al debat de Política General i que es posi l’accent en el que ens uneix, no en allò que ens separa. Hem de buscar un bon acord de finançament perquè cal recordar que aquest només servirà per tapar forats, l’actual model no és el d’Esquerra, nosaltres ja vam assumir massa costos polítics per no donar suport a l’Estatut, és per això que no farem de culpable habitual, en cas que no hi hagi un bon acord.

Des d’Esquerra veiem dificultats ens tres aspectes dels plantejats per CiU. El primer és el que tracta sobre la garantia de rendiment íntegre de la cistella d’impostos, cal recordar que ZP i Mas van pactar que amb els recursos financers de la Generalitat s’ha de contribuir a la solidaritat i l’anivellament de les comunitats autònomes, un anivellament que fixa directament l’Estat espanyol. El segon punt on es plantegen dificultats és en relació a l’ordinalitat, que no es pot calcular com fa CiU sobre l’esforç fiscal per càpita perquè l’Estatut ho fixa en la renda per càpita, com diu l’article 206.5. I finalment, sobre la creació d’un nou fons d’anivellament i solidaritat, no està previst en l’Estatut i només tindria sentit si s’acceptessin els dos punts anteriors. En la resta de punts sembla possible que el Govern i CiU puguin vers l’acord. Quantificar la lleialtat; plantejar la transformació del Consorci Tributari en una Agència Tributària Única a Catalunya; explicitar que Catalunya no té per què quedar vinculada a un acord en el marc de les negociacions multilaterals; la possibilitat d’incorporar les cites dels lletrats del Parlament respecte a la interpretació de les relacions entre l’Estatut i la LOFCA; i reclamar una Llei singular per a Catalunya en la Cessió de Tributs. Tots aquest són els punts on l’acord es veu possible.

La unitat estarà garantida sempre que hi hagi voluntat i flexibilitat per totes les parts. Cal ara aconseguir-la perquè no es trenqui, des d’Esquerra ja hem avisat que intentarem que aquesta es mantingui i permeti negociar el millor finançament possible. S’ha lluitat per aconseguir-la i crec que hem fet un paper important a l’hora de buscar aquesta unitat.

Deixa un comentari