Deia Zapatero el diumenge 25 de novembre a Fuenlabrada, en ser escollit candidat del PSOE per a les eleccions del març, que volia una majoria més àmplia per al seu partit, per governar de manera estable. Darrere aquesta afirmació, alguns mitjans de comunicació van interpretar que el que es plantejava el President espanyol era aconseguir un nombre d’escons tan proper a la majoria absoluta que els suports parlamentaris de bascos o catalans no fossin necessaris.
També ho va interpretar així Mariano Rajoy. Tan al peu de la lletra que fins i tot li va fer una oferta a Zapatero per reformar la Constitució espanyola i deixar fora del parlament estatal els representants de partits nacionalistes de la perifèria, que diuen a Madrid. I després de la proposta de Rajoy, l’ofensiva ha vingut acompanyada de les habituals enquestes per encàrrec d’alguns mitjans del Torquemada mediàtic conservador per dir que els espanyols volen en gran majoria que catalans i bascos no pintem res al Congrés dels diputats i que tota la partida sigui PP-PSOE o PSOE-PP. Cap novetat. En altres paraules: que reforma constitucional és un eufemisme perquè s’instauri un bipartidisme institucional PSOE-PP, PP-PSOE.
Aquesta teoria de la sobrerepresentació dels ‘nacionalismes perifèrics’ -que diuen ells- parteix d’un axioma fals. Aquí ningú està sobrerepresentat. Al contrari. Treure un diputat per Barcelona li costa tant al PP o al PSOE com a Esquerra o Convergència. El mateix per Lleida i per la resta de demarcacions del país. És més, si es fes un repartiment d’escons al Parlament espanyol estrictament pel tant per cent de població que viu a cada província respecte el cens estatal, Catalunya hauria de tenir set diputats més. Actualment se n’escullen 47 i n’hi hauria d’haver 54. Provícies espanyoles com Castella Lleó o Castella la Manxa en passarien a perdre 12 i 5 diputats respectivament si el repartiment es fes de manera proporcional. O sigui que queda clar que la sobrerepresentació dels catalans a Madrid és falsa ja que si fos un repartiment proporcional respecte la població de cada territori, encara hi hauria set escons més ocupats per diputats catalans.
A més, una reforma de la Constitució que no fos regressiva contra els interessos de Catalunya és, a aquestes alçades, una quimera. Espanya ja ha donat de si tot el que podia en matèria de descentralització política. El millor exemple és l’Estatut que, a més de sortir ben retallat de Madrid, encara està pendent d’un tribunal polític anomenat Tribunal Constitucional.
La Constitució, a més de néixer curta per a les nostres aspiracions, encara s’ha anat escurçant amb el temps perquè se n’ha fet una lectura restrictiva que ara és molt difícil de desfer. Dissabte passat, bona part dels 700.000 catalans catalans que vam omplir els carrers de Barcelona vam deixar ben clar que no ens queda cap altra sortida que construir una majoria social i política a favor del dret a decidir. Per emancipar-nos. Per viure tranquils i que els nostres impostos s’inverteixin en allò que necessitem i no es perpetuï aquest espoli fiscal que patim els catalans.
Tinguem-ho ben present: les majories absolutes mai han estat bones per Catalunya, siguin dels partits estatals de dretes o d’esquerres. És per això que l’esquerra catalana independent, útil i amb veu pròpia a Madrid s’ha demostrat que només és la d’Esquerra perquè els diputats del PSC actuen com a diputats del PSOE i els dos d’ICV estan diluïts dins el grup estatal d’Izquierda Unida.
I em torno a preguntar de quina banda està CiU. Si de la d’aquells que es van manifestar dissabte reclamant el dret a decidir o dels que ahir a Madrid celebraven l’aniversari de la Constitució. La presència de dirigents de CiU ahir als actes de Madrid ésuna contradicció com una casa de pagès. Dissabte reclamaven el dret a decidir i cinc dies després a Madrid celebrant una Constitució que el que diu és, precisament, que si els catalans pensem exercir el dret de decidir el nostre futur com a poble, serà l’exèrcit espanyol qui ho impedirà. Com els hi deia en una altra blocada, qui els entengui, que els compri.