No és costum dedicar el meu bloc a rebatre declaracions d’altres polítics. Penso que el bloc és una mena de diari personal per expressar la pròpia visió de la situació i plasmar el pensament polític d’un mateix. Però aquest matí tot llegint la premsa he pogut comprovar com hi ha gent a CiU amb qui ens serà dificilíssim arribar-nos a entendre i m’he decidit a escriure una entrada al respecte. Vagi com a prèvia que el senyor Duran Lleida pot tenir l’adscripció nacional que vulgui i, de fet, per si algú ho dubtava, ja va deixar clar a l’escola d’estiu d’Unió de Joves que ell mai estaria per la independència. Totalment respectable, faltaria més.
El que ja és més preocupant és que que qui ostenta la Secretaria general de CiU digui que a la ciutadania catalana i a ell, la possibilitat que se la consulti el 2014 perquè decideixi quin futur vol pel seu país i quin estatus de relació política amb Espanya vol tenir, Duran digui que això ‘a ell i a la gent li importa un comino’.
No Josep Antoni, no. No és això. Dubto que la bona gent de Convergència pensi el mateix ni comparteixi la tesi de renunciar i menyspreuar que les catalanes i els catalans poguem expressar-nos lliurement i democràticament en referèndum sempre que una majoria del Parlament així ho decideixi. Què hi ha més democràtic que això?
I el que encara sobta més és la descoodinació a CiU. Duran deia això ahir quan 24 hores abans el portaveu parlamentari Felip Puig assegurava que la federació portaria el tema a debat al Parlament per tal de ‘posar a prova a Esquerra’ segons deien alguns diaris. Sembla que alguns no fan les coses perquè se les creuen sinó per posar a prova els altres. Tota una declaració de principis.
En fi, vull creure que són les ‘falles d’estiu’ que diu Duran.