La suma d’incidents en les infraestructures de Catalunya ha demostrat que el sistema bàsic de transports i de carreteres ha caducat i que és més propi de 25 o 30 anys enrera. El país no s’ho mereix i per això crec que és difícil demanar com fa la ministra Álvarez més paciència i comprensió a la gent perquè la gent està tipa. Per aquest motiu, reiterarem la demanda sobre la dimissió de la ministra de Foment, la qual es farà evident demà però també a Madrid amb motiu de la compareixença d’Álvarez. Crec que Zapatero ha de pagar una ‘penyora’ en forma d’aquesta dimissió si vol ser creïble.
A hores d’ara, no és cap secret que aquest dèficit d’infraestructures és degut a la baixa inversió acumulada en els darrers anys i, per tant, cal més humilitat i ganes de solucionar els problemes per part de tots els responsables polítics i menys demagògia per part de l’oposició. Per exemple, sí actualment hi ha a Catalunya una quarta part de la xarxa viària congestionada és degut a l’augment de la mobilitat i al creixement econòmic, però, sobretot és degut al baix compliment del Pla de Carreteres 1985/2005 del qual només es va construir un terç de les carreteres projectades. I quant a la xarxa ferroviària, l’augment del trànsit de passatgers es va més que doblar al menys 15 anys enrera, o, també, en referència a l’aeroport, és obvi que s’ha conviscut en democràcia amb un model de gestió centralista, radial i insòlit al món i a Europa que ens ha fet esperar anys a veure l’ampliació de l’aeroport del Prat i a la construcció de la tercera pista.
Per tant, la mare dels ous són les inversions de l’Estat i, es digui el que es digui, en el darrer pressupost del 2007 –el qual no va rebre el suport d’Esquerra–, la inversió ha estat d’un 13,9%, lluny del 18,85% que marca la disposició addicional tercera de l’Estatut. Aquesta xifra és la més baixa dels darrers anys i, a més a més, les inversions no s’han executat totalment: només cal veure que en el període 2001-2005 l’execució ha estat del 73% per a Catalunya, percentatge que contrasta amb el 92,5% de Madrid. Per això, la visita de Zapatero va ser d’una gran frescor enmig de l’estiu manifestant el seu ‘orgull’ pel moment que viu Catalunya mentre l’Estat continua sense complir i entrebancant-se amb Catalunya.
El que proposem s’emmarca en la dita de ‘a grans mals, grans remeis’ o a situacions d’emergència nacionals, solucions d’emergència nacionals. I és que la resposta al caos de les infraestructures no es pot despatxar amb més promeses de Zapatero, les quals segurament no complirà, ni acceptant uns quants euros més al pressupost perquè algun partit, el que sigui, aconsegueixi una nova medalla. No. Cal un canvi d’actitud allà i aquí i des d’aquí volem insistir en la unitat dels partits polítics i la societat civil. Jo crec i proposo que al marge del Pacte Nacional d’Infraestructures que està elaborant el govern i negociant amb diferents sectors i que està centrat en les infraestructures que depenen de la Generalitat, cal crear amb el patrocini del govern una Mesa per les Infraestructures a Catalunya, amb representants dels partits, cambres, entitats representatives i usuaris i seguir l’estela del pla de reivindicació unitària de l’aeroport, per fer un plantejament unitari sobre les infraestructures a Catalunya en el pressupost de 2008 i següents. És el que necessita el país. Per això faig també un nou emplaçament a tots els representants catalans a Madrid per constituir un intergrup que canalitzi els acords de la Mesa per les Infraestructures i faci el seguiment de l’execució i dels acords de les mateixes.
Puc avançar que Esquerra reclamarà al conseller Castells i al conseller Nadal que, en absència d’una oficina de control pressupostari i la no publicitat de les balances fiscals, s’actualitzin els estudis sobre l’estoc de capital públic de l’Estat a Catalunya. Aquests estudis no s’actualitzen des dels anys noranta, 1990, i la seva actualització és necessària per conèixer el drama estructural i acumulat en infraestructures pràcticament des del franquisme.