Esquerra esperarà encara uns dies per conèixer el contingut de l’expedient informatiu incubat pel Departament d’Economia així com el resultat de l’informe de la Comissió Nacional de l’Energia (CNE) per saber l’origen de l’apagada a Barcelona. Tanmateix, jo crec que a hores d’ara ja es pot concloure a partir del que les mateixes compareixences han manifestat i de les explicacions dels diferents responsables polítics que la llum se’n va anar a la capital catalana perquè la xarxa està feta una pena. Això és demostra perquè Endesa responsabilitza REE per les sobretensions provocades per 60 incidents previs a la xarxa d’alta tensió i que, al seu torn, REE culpa Endesa de manca de manteniment adient i d’haver rebut uns actius adquirits d’Endesa al 2002, procedents de FECSA, en mal estat.
Està clar, doncs, que tothom ha acabat desmentint el ministre Clos, qui va al·ludir al bon estat de la xarxa. D’ell s’esperava un exercici d’autocrítica sobretot perquè mentrestant el subministrament elèctric a Barcelona continua en estat precari amb les molèsties que provoquen 125 grups electrògens i amb una xarxa d’alta tensió que continua amb oscil·lacions i anomalies per les darreres circumstàncies meteorològiques. Però no ha estat així.
Ara toca que Esquerra reclami al conseller Castells que encapçali la política de canvi en relació a les companyies elèctriques, tal i com seria lògic d’esperar d’un govern progressista i, al mateix temps, per acabar amb un quart de segle de complicitat del poder polític –PSOE, PP i CiU– amb el lobby energètic. Concretament, al conseller Castells li hauríem d’exigir:
a) Que dirigeixi les reclamacions davant del govern de l’Estat perquè planifiqui adequadament el sector energètic, per liberalitzar realment el mercat, i perquè acceleri les inversions previstes en el Pla d’Infraestructures Energètiques de l’Estat per renovar la xarxa, amb un horitzó màxim del 2010, i amb càrrec als Pressupostos de l’Estat . Sóc conscient que en aquest punt la discrepància entre Solbes i Clos dificultarà la negociació dels Pressupostos del 2008.
b) Que el Departament d’Economia espremi el zel per supervisar i inspeccionar la xarxa i assumeixi el paper de ‘gestor de la xarxa de distribució’, figura que preveu la Llei 54/97 i la directiva europea 2003/54. La intenció, al meu parer, seria que la Generalitat pugui tenir la darrera paraula per determinar els criteris d’explotació i manteniment de la xarxa de manera que es garanteixi la seguretat, fiabilitat i eficiència de la mateixa.
c) Reclamar mà dura, no només al Departament d’Economia, amb les sancions i amb el poder coercitiu que té el govern de la Generalitat, precisament perquè una multa d’un màxim de 30 milions d’euros jo crec que difícilment pot fer pessigolles a un gegant com Endesa que tan sols al 2006 va obtenir uns beneficis de 2.969 milions d’euros.
