La recent visita a Finlàndia de membres del Govern demostra no només que Catalunya fa bé de tenir política pròpia, tot i l’al·lèrgia que això provoca en algunes mentalitats que conceben el país com “una reserva índia”, sinó que ens referma en la necessitat de dur a bon port els grans pactes nacionals en matèries com la Innovació o l’Educació. La clau de l’èxit en aquell país ha estat la creació de marcs estables i a llarg termini, només així podrem obrir-nos al món, ser competitius en els mercats i ser líders mundials en alguns sectors d’alt valor afegit.
Tanmateix a curt termini, tenim alguns factors estructurals que amenacen la nostra cohesió social, que frenen el nostre dinamisme i que evidencien que la nostra subordinació a Espanya és un pèssim negoci perquè Espanya fa de tap i n’estem cansats, i un d’aquests factors estructurals és la manca d’inversió de l’estat i el desgavell en la gestió de les que són de titularitat estatal.
Portem una mitjana d’un incident diari amb RENFE( la Colonial); avaries constants, aglomeracions per la saturació ela xarxa, manca de planificació, que fan que el simple hàbit d’agafar el tren cada dia sigui na autèntica heroïcitat. El col·lapse d’aquest cap de setmana( després del descarrilament de l’Euromed) és un nou exemple d’inoperància tècnica i de gestió.
Arribats a aquest punt, cal insistir que en aquests temes especialment sentits per la gent, com l’aeroport o RENFE, hem d’anar units, aparcant el partidisme començant pels Pressupostos de l’Estat per l’any vinent. El missatge que hem de donar a la ciutadania és que estem junts per tal que les coses es facin bé i s’actuï amb contundència.