Joan Ridao

2011: reformes i deute

Durant l’any 2011 es preveu que vencin 150.000 milions d’euros de deute públic que s’ha de col·locar en el mercat del deute. Això comportarà es busqui recuperar la confiança dels mercats financers. Una confiança que sembla que passarà per la reforma laboral i eliminar el sistema dual de contractació; reformar el sistema financer (cal veure què passa amb les actuals fusions però tot apunta que podria portar-nos a veure noves fusions) i finalment la reforma de pensions.

Però les reformes no han de ser fetes per acontentar els mercats, cal fer reformes que posin les bases per afavorir la recuperació econòmica. És important no generar més dèficit que incrementi el deute i a la vegada la desconfiança en els mercats financers però el fet que el deute no s’incrementi no pot pagar-se a qualsevol preu i de qualsevol manera.

El fet d’aconseguir col·locar el deute però al preu més car des de l’any 2008 suposarà que aquests s’incrementin i per tant que el dèficit públic a mig-llarg termini també o faci.

Però els principals objectius per donar una major confiança i augmentar els ingressos de l’estat no han de passar per noves retallades i seguir afectant a les classes menys afavorides. S’ha d’apostar de manera important la lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida. Al 2011, tot i que es preveu un lleuger creixement del PIB la situació continuarà molt complicada per la manca de crèdit, per l’elevada taxa d’atur i per la situació de dèficit públic…

I cal apuntar a un altre problema que també es planteja: la pujada del preu de les matèries primeres, que inclou el preu de l’energia, que pot agreujar la situació actual, tal com es va veure en l’inici de la crisi actual a finals del 2007.

Últims llibres

Twitter / X

  • La dreta i la ultradreta s'inflaran de relacionar la crisi migratòria de Ceuta amb la regularització extraordinària I fins I tot amb la sentència del Tribunsl Suprem que impedeix les devolucions en calent.Però el que és palmari per ara és la passivitat I inhumanitat del Marroc.

    No cal ser un Einstein per adonar-se. La major part dels migrants que arriben a Ceuta nedant venen de Fnideq/Castillejos, del voltant dels espigons del Tarajal. Aprofiten la inhibició de les autoritats i la policia marroquina que veu com s'ofeguen desenes de compatriotes seus.

    Què ha irritat ara el Marroc per desfermar una nova batalla en la guerra híbrida que utilitza la pressió migratòria contra Espanya com el 2021? El sàtrapa de Rabat,amic de Trump i d'infantino.ens té ben despistats:se li'n fot les crisis humanitàries i no en te prou amb el Sàhara.

    Em sap greu la mort d'en Marcel Coderch. El vaig tractar i em va assessorar amb competència i afabilitat sobre energia durant els anys que vaig ser portaveu al Congrés. També com a vice de la CMT,en trànsit efímer per BCN abans de tornar a Madrid víctima dels funcionaris jacobins

    Veure més