Les comunitats autònomes com a actores internacionals: la reformulació del seu espai a la recent legislació i jurisprudència constitucional

RESUM: Amb la STC 228/2016 es va cloure un cicle particularment intens de pronunciaments doctrinals i de producció legislativa sobre l’acció exterior tant autonòmica com estatal, el resultat final del qual s’analitza en aquest treball. D’una banda, les lleis estatals 2/2014, de l’acció i del servei exterior de l’Estat, i 25/2014, sobre tractats i acords … Llegiu més

La inconstitucionalitat de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya

La STC 117/2016: una «faena de aliño» que arrana les competències autonòmiques en matèria de cultura, d’espectacles i de protecció animal En un dels pronunciaments més polèmics dels darrers temps, el TC va declarar inconstitucional i nul l’art. 1 de la Llei catalana 28/2010, del 3 d’agost, de modificació del Text refós de la Llei … Llegiu més

El rol de las Regiones Europeas en el marco de las relaciones internacionales de los Estados compuestos. En particular, el Caso Español

Revista IUS ET VERITAS, N° 54, Julio 2017 Resumen: La competencia de los Estados europeos en materia de relaciones internacionales parece concebirse en la actualidad como una facultad omnímoda, que abraza toda responsabilidad sobre cualquier actividad con trascendencia exterior. En el caso español, esta tendencia ha supuesto un regreso a la concepción prevalente durante la … Llegiu més

National Minorities and Secession Today: Surpassing the Right to Self-Determination

Current and Future Developments in Law, 2017, Vol. 1, 292-315 – CHAPTER 16. Abstract: The recent decades have broken various secessionist movements related to national minorities existing within liberal-democratic multinational states like Belgium, Canada, United Kingdom and Spain, which, once assimilated by force or free, have maintained throughout History territory, language and cultural traits. They … Llegiu més

La universidad, como el ‘Titanic’.

El Periodico, 5 de juny de 2017 Hace poco, un barómetro del CEO y un estudio de la Oficina Antifrau revelaron que las universidades catalanas son las instituciones mejor valoradas por la sociedad catalana. Periódicamente aparecen ‘rankings’ (Shanghái, Times Higher Education) que sitúan a las universidades catalanas como las mejores del Estado, pero lejos de … Llegiu més

LA SUPERVISIÓN DE LOS DERECHOS FUNDAMENTALES EN LAS ACTIVIDADES DE SERVICIOS DE INTERÉS GENERAL EJERCIDAS POR EL SECTOR PRIVADO: EL EJEMPLO DE LA EXTENSIÓN DE LAS FUNCIONES DEL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUÑA. ESPACIO CONSTITUCIONAL Y VIAS DE DESARROLLO

Del llibre “Poderes públicos y privados ante la regeneración constitucional democrática“ Los países desarrollados asisten a un desmantelamiento, progresivo y dominante, del concepto de «servicio público», configurado a partir de la segunda mitad del siglo xx respecto a determinadas actividades prestacionales con la vocación de satisfacer necesidades colectivas, entorno a las cuales se había establecido … Llegiu més

Canvi d’època i de polítiques públiques a Catalunya

De l’autonomisme al “dret a decidir” El darrer terç del segle xix va veure l’aparició del catalanisme polític modern (coincidint amb el Sexenni Democràtic, 1868-1874), posteriorment al rellançament cultural i lingüístic que comportà la Renaixença. El període republicà, després del breu parèntesi de la Mancomunitat de Catalunya, suposà la institucionalització de les primeres estructures d’autogovern … Llegiu més

TOROS: ENTRE L’ESPECTACLE PÚBLIC, EL PATRIMONI CULTURAL I LA PROTECCIÓ ANIMAL

Comentari a la STC 177/2016, de 20 d’octubre, sobre la prohibició de les corrides de toros Revista catalana de dret públic, num 54 La sentència del Tribunal Constitucional (STC) 177/2016 anul·là la prohibició de les corrides de toros en tot el territori de Catalunya establerta en la Llei catalana 28/2010, de 23 d’agost. Aquesta interdicció, … Llegiu més

OMBUDSMAN Y COLECTIVOS EN SITUACIÓN DE VULNERABILIDAD

Actas del III Congreso Internacional del PRADPI Como es bien sabido, la institución del Ombudsman aparece con la Constitución sueca de 1809 para controlar la actividad de la Administración. Se pretendía así cubrir las limitaciones inherentes a los sistemas de control tradicional, ya sea el parlamentario o el judicial. Con esa misma finalidad se la puede … Llegiu més

Odi a la xarxa: on són els límits?

Diari ARA, 24 d’abril de 2017 Fa uns dies el Tribunal Suprem va rebaixar les condemnes de presó imposades per l’Audiència Nacional a dos acusats d’haver enaltit el terrorisme i d’haver humiliat les seves víctimes a la xarxa. També va absoldre un exmilitar gallec acusat d’exalçar el jihadisme a Facebook i de vendre samarretes amb … Llegiu més