Ara bé, les sentències no són executables directament, sinó interpretatives. La seva aplicació correspon a cada òrgan judicial. La llei preveu un procediment específic per declarar extingida la responsabilitat penal a través d’un incident en fase d’execució de sentència que ha d’acabar amb una interlocutòria que digui que s’extingeix la responsabilitat penal, que s’aixequen les mesures cautelars i que es cancel·len els antecedents, després de donar audiència a totes les parts. No obstant això, la llei no preveu un termini per a aquest tràmit, tot i que s’ha d’entendre que són els dos mesos previstos per dictar la resolució final.
A partir d’aquí, doncs, s’obren tres escenaris: un, que es vulgui dilatar el tràmit, jugant amb els temps de les inhabilitacions ara que s’aproxima un cicle electoral. Recordem que l’octubre del 2025 el TC va demanar al Suprem que arxivés la causa per desordres públics d’uns manifestants a Girona i el Suprem encara no ha mogut fitxa. Una altra possibilitat és que el Suprem elevi una qüestió prejudicial al TJUE, mirant de “rascar” perquè quedi clar que una cosa és que els interessos financers de la UE no es veuen afectats, però que la decisió d’excloure la malversació —perquè hi veu enriquiment personal— és cosa seva, un fet que el vot particular de la sentència del Procés ja titllava de ficció i d’entelèquia. En aquest cas, almenys, Llarena no tindria més remei que aixecar les ordres de detenció. Finalment, també pot ser que els tribunals facin cas omís del TJUE, com el desembre del 2019, quan el TJUE va reconèixer la immunitat a l’eurodiputat Oriol Junqueras i Marchena va dir que això havia quedat superat per la celebració del judici del Procés.
És difícil pensar que el Suprem desafiarà la Gran Sala del TJUE i s’apartarà del principi de primacia del dret europeu. Però no ho és tant que vulgui mantenir el torcebraç amb el Constitucional amb el suport dels habituals corifeus mediàtics quan el TC hagi resolt els set recursos d’empara pendents. Veurem. Fins ara el TC ha evitat el xoc de trens amb el Suprem: no es va atrevir a retirar l’ordre de detenció de Puigdemont un cop va quedar clara la constitucionalitat de la llei. No crec tampoc que gosi aplicar-li al Suprem les mesures coercitives previstes a la seva llei des del 2015, i que sí que va aplicar a les autoritats catalanes. I això que el president de l’alt tribunal, Conde-Pumpido, ha dit que tots els poders públics estan obligats a complir les seves resolucions.
