La Llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (LOMCE) va introduir el dret dels representants legals dels menors que els seus fills o pupils rebin ensenyament en castellà en aquelles comunitats autònomes (CCAA) amb més d’una llengua oficial. Aquest dret ha estat desenvolupat reglamentàriament en el RD 591/2014. Ambdues normes formen part d’una estratègia de determinats sectors polítics per a construir aquest dret, després d’haver intentat infructuosament que la doctrina constitucional el reconegui. Amb tot, els canvis jurisprudencials que s’han dut a terme amb la STC 31/2010 han intensificat l’exigència d’un tracte de plena igualtat del castellà en relació amb la resta de llengües cooficials han generat noves interpretacions sobre la constitucionalitat dels règims lingüístics vigents en diversos àmbits, també l’educatiu. A l’espera del pronunciament del Tribunal Constitucional sobre la qüestió, determinats preceptes de la LOMCE i de les seves normes de desenvolupament constitueixen una fractura de l’ordre constitucional i estatutari vigent en matèries com el règim lingüístic i les competències educatives a Catalunya. Enllaç a l’article sencer.
Revista de Llengua i Dret núm. 63
