El mateix dia que la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, proclamava des de Barcelona, un cop acabada la campanya de les eleccions gallegues, el seu sobtat, impostat i electoralista “amor” per Catalunya, el govern del PP anunciava la voluntat de fer una auditoria de “dalt a baix” de les estructures i competències de les administracions públiques, per evitar duplicitats i aturar la despesa innecessària. És clar que la primera vegada que es va crear una comissió governamental per simplificar i eliminar estructures va ser en èpoques d’UCD. Imagineu si ha plogut. I així, a cada legislatura. La darrera vegada fou amb Zapatero, que va fer aquest mateix encàrrec a un desenfeinat Manolo Chaves, vicepresident del govern espanyol i titular d’una canongia daurada anomenada Administracions Públiques. Mai més no se’n va saber res…
Ara és la vicepresidenta Sáenz de Santamaria la que diu que radiografiaran tot el sector públic espanyol en 8 mesos i que diran el que cal eliminar. Ens ho diran ells, és clar. Es tracta d’un treball tan herculi com mal intencionat que ja veurem si són capaços de fer, vistos els precedents, però que, per descomptat, no augura res de bo a les administracions que no siguin l’Estat central. Perquè si algú es pensa que l’objectiu d’aquesta auditoria, a partir de l’anàlisi de les liquidacions pressupostàries de cada administració, és el de racionalitzar, eliminar despesa supèrflua o sumptuària, clarificar el repartiment competencial per la via del diàleg, etc. va ben equivocat. El govern del PP està decidit, com ha demostrat tot aquest any que porta a La Moncloa, a muscular l’Estat i, encara més, si cap, després del desafiament sobiranista català: rearmant les Diputacions, invocant la unitat de mercat i el principi d’igualtat, abusant de la noció d’interès general, tutelant i intervenint les finances autonòmiques i locals, envaint materialment competències. Tot amb el pretext de la crisi i amb la bandera de l’eficiència. El programa recentralitzador de la dreta espanyola no s’atura i va cremant etapes. Un cop més, rebrota la vara de Sant Josep.
Per contra, l’Estat no s’ha aprimat ni un mil·ligram. Ha retallat la despesa social però, en canvi, no ha posat límit a la sobreabundància de ministeris, secretaries i direccions generals en àmbits que no els correspon, perquè no hi tenen competència. Paradoxalment, quan major ha estat el nivell de transferències i de competències autonòmiques més ha crescut l’Administració central de l’Estat, que s’ha engreixat fins a la elefantiasis burocràtica. En aquest sentit, val la pena citar un informe del Foment del Treball que, fa algun temps, revelava que tot i que les competències en sanitat, educació, cultura i habitatge estan en mans de les comunitats autònomes, hi ha una casta de 150.000 funcionaris i alts càrrecs que s’ha mantingut invariable. Després, es queixen que l’equació no els surt: creixen les competències i la despesa de les comunitats autònomes mentre creix també la despesa de l’Estat.
Recentralitzar no és eficient en cap cas, perquè la majoria de serveis, especialment els vinculats a la política social es presten millor des de la immediatesa i la proximitat. El nivell de descentralització pressupostària a Espanya és anàleg al que hi ha als Estats Units, una mica inferior a alguns països federals, Estats compostos com Canadà, Dinamarca o Suïssa, i una mica superior a Alemanya, que és un federalisme executiu cooperatiu horitzontal. Amb tot, aviat ens hauria de deixar de preocupar això. Amb una mica de sort, mentre rebrota la vara centralista de Sant Josep, a Catalunya el bròquil floreix del tot. Tu ja m’entens…
Article publicat a El Singular Digital (30/10/2012)
