El Govern dels Millors navega a la deriva i sembla que es limiti a voler fer surar el vaixell sense rumb ni horitzó, aferrant-se a una única maniobra: minorar el pes del vaixell llençant llast per la borda. Si no és així, es fa difícil d’entendre l’escomesa del President Mas contra aquells milers de ciutadans que es van manifestar contra la política de retallades que impulsa el seu Govern, el dels Millors tal i com pomposament els agrada d’anomenar-se.
No hi ha una majoria silenciosa i una majoria sorollosa, com afirma Artur Mas, hi ha una majoria que demana que es rectifiquin les retallades, que no s’apliquin de manera lineal a l’educació i la sanitat mentre es prenen decisions que només afavoreixen els més rics. Insisteixen a fer bandera dels Millors quan en tindríem prou sabent que són el Govern de tots.
No fa ni quatre dies que CiU s’havia apuntat al discurs que arribava de Madrid assegurant que el Govern dilapidava els cabals públics amb despeses sumptuàries. Ara, davant un discurs que esdevenia insostenible, CiU manté que l’anterior Govern va estirar més el braç que la màniga. Però oblida –dada gens baladí– que era imprescindible donar resposta a la demanda creixent d’una població d’un milió de persones nouvingudes en una dècada i que inevitablement van fer augmentar la pressió assistencial. La primera premissa d’un Govern és governar. I inherent a la condició de Govern d’un país hi ha la necessitat de respectar els neguits i inquietuds de sectors socials tan representatius com els que es van mobilitzar.
El President Mas pot estar fent la feina que no fa el Govern espanyol (d’aquí que el mateix Zapatero l’encoratgi a fer retallades) i la que tampoc fan la resta de comunitats autònomes. Amb una diferència notable: la major pressió fiscal de l’estat té lloc a Catalunya. Per tant, que menys que defensar a capa i espasa la sanitat i l’educació catalanes que són les joies de l’estat del benestar que els catalans fem possible amb escreix amb treball i sacrifici.
