Refundacions. Cases comunes. Plataformes europees entre CDC i socialistes… Aquest estiu i amb més intensitat les darreres setmanes hem assistit a un bon nombre de propostes i declaracions públiques al voltant de Convergència Democràtica que, segons diuen, busquen una nova reubicació del partit de centre dreta catalanista fundat per Jordi Pujol, Miquel Sellarès i Miquel Esquirol el novembre de 1974.
És una mostra més de la síndrome postestatutària que està obligant tothom a reposicionar-se. I qualsevol reposicionament genera dubtes i contradiccions. A més a Convergència se li suma el fet d’estar a l’oposició després d’un quart de segle governant. A l’oposició fa molt fred per un partit acostumat de sempre al poder. Les declaracions d’Artur Mas en què proposava una refundació del catalanisme des de CDC crec que obeeixen perfectament a aquesta síndrome postestatutària. Deia que està obligant tothom a reposicionar-se entre altres coses perquè un any després de l’entrada en vigor de l’Estatut ja s’ha vist allò que advertíem des d’Esquerra: que no n’hi ha prou i menys encara si des de Madrid no ens deixen desplegar-lo. Les declaracions de Mas posen en evidència que l’autonomisme està en retirada, que admeten que la seva jugada de l’Estatut retallat de la Moncloa no porta enlloc.
I que quedi clar que des d’Esquerra sempre hem dit que parlant la gent s’entén. Que estem disposats a parlar de tot i amb tothom. Però el que també hem deixat clar des d’Esquerra és que, vist el que dóna de si el marc autonòmic, la propera cosa que haurem de fer no és un altre Estatut sinó treballar per arribar a tenir la majoria social que ens permeti constituir-nos com a Estat.
Les voluntats, com tot en aquesta vida, es comprova si són serioses o no portant-les a la pràctica. Ho dic per les manifestacions d’ahir del President Pujol en que feia una mena de crida a la insubmissió fiscal al·ludint al cèlebre tancament de caixes. Hi ha diverses iniciatives de la societat civil que treballen en aquesta línia. Si Pujol i Mas -Duran ja ha dit que ni parlar-ne- estan per la insubmissió fiscal d’una manera seriosa i decidida podem parlar-ne. Segur que en breu descobrirem si anava de debò o era una una altra cosa. Temps al temps.
