El passat 16 de març vaig participar al Fòrum Vives de Política Lingüística Universitària, celebrat a la Universitat de Barcelona, en el marc d’una trobada dedicada a reflexionar sobre com ha de respondre la universitat a l’emergència lingüística del català, amb l’horitzó posat en el 2030. El Fòrum va permetre compartir diagnòstics, contrastar experiències i repensar estratègies institucionals en defensa del català com a llengua acadèmica, de recerca i de transferència de coneixement.
Vaig participar al mòdul “Marc legal. Oportunitats i limitacions”, centrat en l’anàlisi del marc normatiu vigent —la LOSU, els estatuts universitaris, els plans de normalització lingüística i altres disposicions— per identificar les possibilitats reals, però també els límits, que condicionen el desplegament d’una política lingüística universitària efectiva.
En un context de retrocés de l’ús social del català, crec que la universitat ha d’assumir un paper actiu, no només preservant els marcs existents, sinó explorant totes les eines jurídiques i institucionals disponibles per reforçar els drets lingüístics i la presència del català en l’àmbit universitari.
Podeu recuperar la meva intervenció aquí: https://www.youtube.com/watch?v=pjvBSQmmqGM&list=PL05Pxh8pMlZi0oCwJl3LyG7i0BipWr2K0&index=1
