El passat divendres vaig tenir l’oportunitat de comparèixer al Parlament Basc, en el marc dels treballs per a la reforma de la legislació d’ocupació pública i de normalització lingüística a Euskadi. La invitació s’emmarcava en el debat obert al voltant de dues Proposicions de Llei, presentades pel PNB i per EH Bildu, que tenen un objectiu comú: garantir que el coneixement de totes les llengües oficials formi part, de manera real i efectiva, dels requisits de l’ocupació pública.
La qüestió és, en essència, molt semblant a la que fa anys que abordem a Catalunya: com aconseguir que la llengua pròpia del país sigui la llengua de funcionament normal de les administracions, sense caure ni en el simbolisme buit ni en el pur formalisme.
Les proposicions de llei que es discuteixen actualment al Parlament Basc apunten en aquesta mateixa direcció: l’objectiu dels grups proponents és assegurar que l’euskera, en tant que llengua oficial, tingui una presència efectiva en tots els serveis públics, i que el dret de la ciutadania a ser atesa en qualsevol de les llengües oficials no depengui de l’atzar del funcionari que li toqui.
Podeu veure el vídeo de la meva intervenció aquí:
Ha estat un honor comparèixer al @PVasco_EuskoL per parlar de funció pública i drets lingüístics, en el marc de 2 PLs de modificació de la Llei de Funció Pública Basca pic.twitter.com/kgi2KgVUMY
— Joan Ridao (@Joanridao) December 1, 2025
