El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha dictat una sentència que dona la raó a la justícia espanyola per haver restringit els drets polítics de Jordi Sánchez, Jordi Turull i Oriol Junqueras pel seu empresonament pel referèndum de l’1-O i durant les eleccions del desembre del 2017. La decisió del tribunal d’Estrasburg, un text de 79 pàgines aprovat per unanimitat, rebutja que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena violés diversos articles de la Convenció Europea dels Drets Humans i els seus protocols, i coincideix amb el Tribunal Constitucional espanyol que el va avalar per apreciar la concurrència d’indicis raonables de delictes greus. I això que, com va dir el Comitè de Drets Humans de l’ONU, els dirigents havien fet crides als ciutadans per manifestar-se pacíficament i els actes violents aïllats no se’ls podien atribuir.
Es tracta d’una sentència adversa per als tres dirigents independentistes afectats, que encara poden recórrer en cassació davant de la gran sala. Però també és una resolució inquietant perquè els pròxims mesos el mateix tribunal ha de dictaminar sobre les demandes de tots els ex-presos polítics contra el judici pel qual el mateix Suprem els va condemnar a presó pels delictes de sedició i de malversació. Ho és, de preocupant, perquè aquesta alta instància judicial ha validat unes mesures cautelars, de per si desproporcionades, que a més d’alterar el resultat electoral van modificar el mapa polític amb l’absència d’alguns dels seus actors principals. No en va, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va concloure l’agost del 2022 que Espanya havia vulnerat els drets polítics d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull. Abans, el Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l’ONU va instar el 2019 a la llibertat immediata de Junqueras, Sànchez, Romeva, Rull, Bassa, Forn i Cuixart, i va recomanar una indemnització i una investigació exhaustiva i independent del cas.
Recordem que Jordi Sànchez, expresident de l’ANC i número dos de Junts a les eleccions del 2017, no va poder participar en la campanya electoral, assistir al Parlament ni ser present a la sessió d’investidura. A Oriol Junqueras, president d’ERC i aleshores vicepresident del Govern, el jutge Llarena li va impedir acudir a la sessió constitutiva del Parlament el 17 de gener del 2018. I Jordi Turull no va poder culminar el debat de la seva probable investidura. A aquest efecte, el Suprem va imposar de manera escandalosa la suspensió dels diputats sobre la base de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, que ho permet un cop el processament és ferm i ha estat decretada la presó provisional per un delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels. És un precepte que Llarena va reviscolar insospitadament, i que havia estat concebut per als electes bascos a finals dels 80, i aplicat en el seu dia a Josu Ternera.
Malauradament, ara el TEDH pensa que Llarena no va actuar arbitràriament, i que no va interferir en la lliure expressió de l’opinió del poble perquè hi havia “una justificació detallada de la necessitat d’evitar el risc de fugida i de reincidència dels demandants”. I diu que es va evitar qualsevol interferència en els drets de representació dels demandants perquè se’ls va permetre votar al Parlament a través de la delegació de vot, cosa que garantia el respecte a la distribució dels vots decidida pels ciutadans a les urnes. En canvi, el comitè de l’ONU, a la vista dels mateixos fets, va considerar que això era contrari a l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que garanteix que tots els ciutadans puguin exercir el dret de participar en funcions públiques en condicions d’igualtat. La resolució de les Nacions Unides criticà fins i tot la manca d’objectivitat i d’imparcialitat: “Va ser arbitrària perquè no va fer una anàlisi de les circumstàncies individuals dels autors i no hi va haver garanties d’imparcialitat”.
Tot plegat fa evident no només les ganes del TEDH d’espolsar-se de sobre la responsabilitat per una qüestió altament conflictiva des del punt de vista polític, sinó que Espanya, agradi o no, és un dels grans a Europa, no només en el si de la Unió Europea, sinó també en el Consell d’Europa i en el seu sistema de protecció de drets, que aplega una cinquantena d’estats. A més, hi ha qui rema a favor dels jutges conservadors espanyols des de dins: una de les magistrades que componen la sala sentenciadora és l’espanyola Maria Elósegui, polèmica per les seves opinions contràries a l’homosexualitat i al matrimoni entre persones del mateix sexe.
Joan Ridao
Professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona
