Nou article al diari Ara 'L’amnistia i els valors de la UE'

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha escoltat de primera mà els arguments a favor i en contra de l’amnistia al llarg de dues vistes dedicades a estudiar les qüestions prejudicials elevades pel Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional, previstes a l’article 257 del Tractat de Funcionament de la UE. Hem hagut d’arribar fins aquí perquè la dreta política i judicial espanyola, tot i tractant-se d’una qüestió eminentment domèstica, va decidir fa temps de traslladar la seva guerra particular a totes les instàncies continentals possibles, com abans a la Comissió de Venècia del Consell d’Europa, per tal de retardar-ne —més que de fer il·lusòria— la seva aplicació.

Això és possible perquè, encara que el plantejament de la qüestió prejudicial no permet suspendre la llei, sí que autoritza suspendre’n l’aplicació en els casos en què s’ha d’aplicar si es justifica la causació d’un dany irreparable, l’existència d’una presumpció de bon dret de la norma europea invocada pel jutge nacional o la necessitat de garantir l’eficàcia de la decisió futura del tribunal. El fet d’arribar a Luxemburg no deixa de ser delicat, a mes: la sentència del TJUE vincula el jutge intern. La jurisprudència del TJUE mateix ha defensat aquesta mena de control difús de Luxemburg per tal com els jutges espanyols són orgànicament estatals però funcionalment europeus (Costa c. ENEL de 1964 o Simmenthal contra l’Administració tributària italiana de 1978). En altres paraules, una declaració d’inaplicació o de reenviament del TJUE (que diu com s’ha d’interpretar) no es pot veure alterada pel fet que el Tribunal Constitucional (TC) hagi declarat la constitucionalitat de la llei, ja que es tracta de dues instàncies amb paràmetres d’enjudiciament diferents.

Hem hagut d’arribar fins aquí perquè la dreta política i judicial espanyola, tot i tractar-se d’una qüestió eminentment interna, va decidir fa temps de traslladar la seva guerra particular a totes les instàncies continentals possibles

Una altra cosa és que ni el TJUE, ni per descomptat la Comissió —com a guardiana dels tractats— tenen competència per examinar si la Constitució espanyola permet o no l’amnistia, doncs això correspon primer a les Corts Generals i després al Tribunal Constitucional. El que concerneix el TJUE, i arribat el cas més extrem també a l’executiu comunitari, mitjançant un expedient d’infracció, és si els fets que cobreix l’amnistia i els procediments judicials instrumentats a aquest efecte respecten els valors de la UE (article 2 del Tractat), xifrats en el respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories. Per això, la Comissió, quan ha estat consultada pel TJUE, ha anat més enllà de si es veien afectats els interessos financers de la UE (sobre si la renda nacional bruta de la UE s’hauria vist afectada per la secessió de Catalunya) o si s’estan incomplint les directives europees sobre terrorisme de 2017, ja transposades per Espanya.

Pel que es va veure, durant la sessió la Comissió va fer avinent que l’estat de dret i la democràcia a Espanya es podien haver vist qüestionades perquè la llei “no sembla que respongui a un interès general”, sinó a la investidura del president del Govern. El responsable d’aquest deliri és Carlos Urraca, membre del Servei Jurídic de la Comissió, expert en temes de competència i ajudes d’Estat, matèries que se semblen com un ou a una castanya al que s’estava jutjant. Davant les preguntes del vicepresident del TJUE i ponent de la sentència, Thomas von Danwitz, i de l’advocat general –figura del dret alemany que proposa una resolució al tribunal–, Dean Spielmann, Urraca va admetre que el TC havia descartat que es tractés d’una autoamnistia perquè s’havia aprovat en un parlament democràtic, però va insistir que “el qui està en el poder mai va contemplar una amnistia mentre no va necessitar els vots de cap altre partit”, afegint no es va parlar de convivència i que la llei ha aprofundit en el conflicte a la societat espanyola pel fet de no haver-se debatut amb l’oposició. Els mateixos arguments —calcats— de la dreta judicial i política espanyola.

Una llei aprovada per un Parlament és l’expressió de la voluntat general, i si respon a pactes, això és una qüestió d’oportunitat o de conveniència política, però no de constitucionalitat

Pel que es veu, el representant de la Comissió no s’ha llegit ni el Preàmbul de la llei. Ni té clar que una llei aprovada per un Parlament és l’expressió de la voluntat general i que, si respon a pactes, com la majoria de lleis, això és una qüestió d’oportunitat o de conveniència política amb la que es pot estar o no d’acord, però no de constitucionalitat i encara menys contravé els valors de la UE, com si fa Orban, per exemple, perseguint gais i lesbianes a Hungria. Tampoc no sembla haver tingut en compte la sentència del TJUE del 16 de desembre de 2021 o la del Tribunal d’Estrasburg sobre la viabilitat de les amnisties amb el sol límit de les violacions greus dels drets humans (STEDH del 27 de maig, Margus c. Croacia). Per això, la llei exclou les tortures i les penes o tractes inhumans o degradants o els delictes de terrorisme que haguessin produït un resultat de mort o la pèrdua d’òrgans. Aquestes com a molt eren les qüestions que hauria d’haver examinat el Tribunal.