ETA ENTRA (I SURT) DE LA CAMPANYA

Article publicat al diari ARA, el dia 19 de maig de 2023.

El “vostè és més generós amb els botxins que amb les víctimes” que li etzibà Alberto Núñez Feijóo a Pedro Sánchez fa uns dies al Senat és una revival del hit “vostè traeix els morts” de Mariano Rajoy a José Luis Rodríguez Zapatero. Demostra la incomoditat del PP amb la fi d’ETA i amb la substitució de les “armes pels escons” que preconitzava el mateix José Aznar fa uns anys o amb el mantra que es pot defensar qualsevol idea en absència de violència. De fet, pel que estem veient, no satisfets amb el rendiment electoral que han extret de l’exhumació del cadàver d’ETA, la dreta política i mediàtica espanyola, com que encara som en campanya, ha menyspreat la decisió de Bildu de descartar com a candidats a regidor set condemnats per delictes de sang presents a les seves llistes municipals com a “contribució a la pau i a la convivència”.

Una altra cosa és que, vist amb perspectiva, la decisió de l’agrupació abertzale fos un error, un gest d’insensibilitat que podia provocar dolor en les víctimes i ser instrumentalitzat pel PP, VOX i els seus corifeus mediàtics, a més de donar ales a la Justícia com demostra el fet de veure la Fiscalia de l’Audiència Nacional gratant en els seus arxius després de rebre una consulta de l’Associació de Víctimes Dignitat i Justícia per comprovar si els candidats havien complert les seves penes de presó i d’inhabilitació, un fet del que no dubtava ni la mateixa Covite, el col·lectiu de víctimes del terrorisme que va denunciar que entre les 283 llistes que la coalició presenta al País Basc i Navarra hi havia 44 persones que ja havien complert condemna per la seva vinculació amb ETA, dins de causes com el cas Bateragune o el sumari Gestores Pro Amnistia, o per la seva integració a la banda armada, col·laborant en la comissió d’atemptats i, en el cas de set d’ells, amb delictes de sang.

Ha fet bé Otegui. Els antecedents de la Justícia espanyola són els que són. Recordo com si fos ara que  la denominada Sala Especial de l’article 61 del Tribunal Suprem es va reunir el 2011 arran d’una demanda presentada per l’Advocacia de l’Estat amb el suport de la Fiscalia General de l’Estat durant la darrera etapa del Govern Zapatero (!) per anul·lar les candidatures de Bildu a les eleccions municipals, per entendre que es tractava d’una formació successora de Batasuna, il·legalitzada el 2003, en aplicació de la Llei de Partits Polítics. L’argument llavors fou que el seu  “rebuig a la violència” no era més que un moviment tàctic per eludir les prohibicions existents. Va haver de ser el Tribunal Constitucional, per sis vots a favor i cinc en contra, el qui va anul·lar la decisió del Suprem instigada pel PSOE: segons l’alt tribunal, “a diferència del que ha passat en supòsits similars anteriors (el 2003, 2004, 2005, 2007 i 2009) no hi ha elements que acreditin l’existència d’enllaços personals, d’ordre financer o de suport material entre ETA i el partit il·legalitzat Batasuna i la coalició aquí recurrent, cosa que va ser rellevant en aquells casos”.

I és que, no s’oblidi, des de l’entrada en vigor de la Llei de Partits Polítics el 2002, es van extremar les “cauteles” per evitar que les mateixes persones que havien format part de les llistes de Batasuna, formació il·legalitzada el març del 2003, poguessin integrar altres candidatures en diferents processos electorals. De fet, l’ombra d’aquell devessall de mesures anti-Batasuna encara està molt present en el nostre ordenament i, encara que no estaven concebudes per a això, han estat la font utilitzada per suspendre els diputats que havien de ser jutjats per l’1-0 o de les tristament cèlebres declaracions d’inelegibilitat sobrevinguda per part de la JEC contra  Torra, Juvillà o Borràs.

Ara, però, el rellevant és que ETA va abandonar definitivament la lluita armada l’octubre del 2011. I que Bildu ha concorregut des de llavors a les diferents eleccions i fins i tot ha esdevingut un aliat conjuntural del PSOE en el poder. I això és decisiu perquè, més enllà de la rellevància política d’aquest fet, aquest hauria estat el gran argument jurídic per intentar desmuntar la bastida muntada pel Suprem el 2011: que els candidats de Bildu eren “testaferros d’ETA” i que podrien “accedir a una informació política i administrativa que una vegada en mans del grup terrorista pogués ser emprada per a les seves finalitats delictives”, i després, com a electes, podrien “establir una línia de govern afavoridora dels fins terroristes”. No cal dir que aquesta afirmació ara hagués estat hilarant.

Això a banda, cal tenir en compte que la llei electoral preveu com a una de les causes d’inelegibilitat sobrevinguda el fet d’estar complint condemna, element que desapareix un cop complerta la pena de presó i la d’inhabilitació. I, pel que fa a la mesura, encara més dràstica, d’il·legalitzar Bildu, d’acord amb l’article 9.3 de la Llei de Partits Polítics (“incloure regularment als seus òrgans directius o a les seves llistes electorals persones condemnades per delictes de terrorisme que no hagin rebutjat públicament els fins i els mitjans terroristes”), resulta evident que només és aplicable en un context d’activitat armada i d’eventual identificació dels membres d’un partit amb els objectius i els ideals d’una organització d’aquestes característiques. Si no hi ha violència política, Bildu no pot promoure la violència.

Enllaç a l’article publicat al diari: https://www.ara.cat/opinio/eta-entra-surt-campanya-joan-ridao_129_4704853.html

Deixa un comentari