Article publicat al diari La Vanguardia el 16 de febrer del 2022.
La inhabilitació del diputat Juvillà, més enllà de les vicissituds viscudes al Parlament evidencia l’omnipresència d’un fenomen tant pertorbador com recurrent: el poder coercitiu de l’Estat és una piconadora inexorable i severa. Aquesta pedra a la sabata inquieta centenars de persones que masteguen diàriament la pols dels jutjats i indisposa els seus respectius universos polítics. Els indults dels presos de l’1-O van tenir el seu efecte benèfic, però limitat. Per això no es comprèn que la reforma del Codi Penal per revisar els delictes de sedició i rebel·lió hagi desaparegut sine die de l’agenda. Si la raó és el previsible desgast polític del PSOE, no cal dir que mai no hi haurà un moment per fer-ho, immersos com estem en un cicle electoral permanent.
Des de posicions formals (i dogmàtiques) es pot argumentar que la llei és igual per a tothom i s’ha de complir. Però, per seguir amb l’exemple dels parlamentaris inhabilitats, és evident que les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC), com abans la sentència de l’1-0 o l’actuació del Tribunal de Cuentas no només presenten visos de desproporció, sinó que són molt discutibles. No en va, sis dels tretze membres d’aquell òrgan ja van votar en contra de retirar la credencial de diputat a Quim Torra, precisament el precedent que l’exigua majoria va esgrimir com a ineludible en el cas Juvillà.
Hi ha bones raons, doncs, que permeten explicar la resistència al compliment franc de la resolució de la JEC, basada en una estranya causa d’inelegibilitat prevista a la llei electoral (art. 6.2 b i .4) per a les penes d’inhabilitació dels càrrecs públics electius, perquè la llei configura aquesta inelegibilitat com a «sobrevinguda», és a dir, el que està concebut per impedir a algú que es presenti a les eleccions ara es pot apreciar durant el seu mandat. Aquest retorçat giny fou redescobert per alguns partits polítics adversaris arran del cas Torra. no és més que una forma de privació del càrrec prevista al seu dia com a mesura complementària a la il·legalització dels partits polítics bascos que justificaven un terrorisme avui inexistent.
La gravetat del cas és que es tracta, a més. d’una decisió que s’aplica encara que la sentència penal no sigui ferma, i de forma automàtica, de forma que encara que sigui recorreguda és immediatament executiva. Això ocasiona un dany irreparable al diputat, que ja no pot recuperar l’escó encara que li fos donada la raó. La llei, en fi, sostreu matusserament al Parlament la competència per examinar si concorre la causa d’interrupció del mandat, com en tots els Parlaments, per la senzilla raó que les eleccions ja s’han celebrat, el diputat ja ha adquirit la condició de tal i el seu estatut no pot dependre de l’Administració electoral. Per això cal modificar la llei electoral general, ja que ni una llei electoral pròpia, ni una Sindicatura electoral catalana no pot fer inaplicable la llei estatal en aquest punt, d’obligat compliment per a les comunitats autònomes. Fem vots perquè així sigui.
Enllaç a l’article publicat al diari: https://www.lavanguardia.com/encatala/20220216/8060181/pedra-sabata.html