Article publicat al diari ARA el 01/06/2018
Em proposo analitzar una qüestió a hores d’ara extemporània, però rellevant. M’explico. Durant les hores prèvies a la votació de la moció de censura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, al ja expresident del govern, Mariano Rajoy, van ser moltes les especulacions sobre una dimissió ‘in extremis’ d’aquest últim per eludir la votació de censura i garantir la continuïtat del govern, en aquest cas en funcions, fins a la investidura d’un nou president que podia ser escollit per majoria simple en segona volta i perpetuar el seu partit en el poder. L’argument que s’esgrimien era simple: si faltava la persona censurable, la moció havia de decaure. La majoria de mitjans de comunicació es van referir amb profusió a aquesta possibilitat, sense qüestionar-se, si més no al meu parer, els poderosos dubtes jurídics que això plantejava. Enllaç a l’article sencer.
