L’autor fa una exhaustiva exposició dels trets més característics d’aquesta regulació fent especial menció al seu àmbit subjectiu, la sol·licitud d’inscripció, control i fiscalització dels grups d’interès així com del Registre propi creat pel Parlament de Catalunya.
La Llei del Parlament de Catalunya 19/2014, de transparència, accés a la informació i bon govern (LC 19/2014) fou pionera a l’hora de regular els grups de pressió mitjançant la creació d’un registre obligatori encarregat de donar a conèixer les persones i entitats que realitzen activitats d’influència, i per això mateix sotmeses a determinades prescripcions i eventuals sancions derivades del compliment d’un codi de conducta orientat a garantir la probitat de les seves relacions amb autoritats, funcionaris i càrrecs públics.
Pel que fa a l’àmbit subjectiu de la Llei, que s’estén tant a l’Administració de la Generalitat com als ens locals i el Parlament de Catalunya, semblava clar que aquest afany omnicomprensiu augurava, com així fou, un alt nivell de confusió, especialment en el nivell local, donada la seva heterogeneïtat. Fet i fet, això es va esmenar mitjançant el Decret Llei 1/2017, de 14 de febrer, per permetre la gestió mitjançant un registre únic i interoperable (exclusivament electrònic, d’acord amb la obligatorietat que estableix la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics). Enllaç a l’article sencer.