Joan Ridao

El canvi de rasant del catalanisme: del gradualisme a l’autodeterminació* (amb permís del dret a decidir)

PUBLICAT A LA REVISTA NOUS HORITZONS

* Article revistat al novembre de 2017

1. L’evolució del catalanisme fins a la reforma estatutària de 2006 i l’emergència del dret a decidir sobre el futur polític de Catalunya.

Amb l’aprovació, el 27 d’octubre de 2017, de la resolució que al Parlament de Catalunya declarà la constitució de «la república catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social» i l’inici del «procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant», es tancà l’anomenat “procés” per a l’exercici del dret a decidir a Catalunya, motor ideològic i social dominant de bona part del catalanisme polític des de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut de 2006 (STC 31/2010). Enllaç a l’article sencer.

Últims llibres

Twitter / X

  • ⚖️ ‘No es pot dir, doncs, de manera alarmista, que “Estrasburg ha validat el 25 % de castellà”’. @Joanridao examina la decisió del TEDH sobre l’escola de Canet i assenyala que la qüestió decisiva seran les futures sentències del TC, al blog #RLDeapc 📲 https://gen.cat/3Rhh207

    Europa ha parlat amb claredat: l’amnistia no vulnera el dret de la Unió. Persistir en els obstacles a la seva aplicació ja no és una qüestió d’interpretació jurídica, sinó de resistència a assumir-ne les conseqüències.

    🔗En parlo a l'Ara: https://www.ara.cat/129_58818c

    La sentència del TJUE és un punt d’inflexió: la llei d’amnistia supera l’examen europeu i deixa sense recorregut les objeccions que s’hi plantejaven. El debat s’acaba; ara cal garantir-ne una aplicació plena i efectiva. En parlo, avui, al @diariARA

    "És difícil pensar que el Suprem desafiarà la Gran Sala del TJUE i s’apartarà del principi de primacia del dret europeu. Però no ho és tant que vulgui mantenir el torcebraç amb el Constitucional"

    L'article de @Joanridao

    Veure més