Joan Ridao

TOROS: ENTRE L’ESPECTACLE PÚBLIC, EL PATRIMONI CULTURAL I LA PROTECCIÓ ANIMAL

Comentari a la STC 177/2016, de 20 d’octubre, sobre la prohibició de les corrides de toros
Revista catalana de dret públic, num 54


La sentència del Tribunal Constitucional (STC) 177/2016 anul·là la prohibició de les corrides de toros en tot el territori de Catalunya establerta en la Llei catalana 28/2010, de 23 d’agost. Aquesta interdicció, emmarcada en les competències autonòmiques sobre protecció dels animals i d’espectacles públics, ha estat reputada d’inconstitucional en una expeditiva i poc aprofundida argumentació del Tribunal Constitucional (TC), que, sense discutir les esmentades competències, les sotmet a la prevalença de la normativa estatal en la competència compartida sobre patrimoni cultural, a partir que la tauromàquia va ser inclosa en aquesta categoria mitjançant dues lleis estatals posteriors a la norma catalana. En aquest sentit, el pronunciament del TC interpreta d’una forma inaudita la concurrència competencial en la matèria de patrimoni cultural, conferint a l’article 149.2 de la Constitució espanyola (CE) un contingut funcional ple, quelcom fins ara controvertit en la doctrina, amb la qual cosa la legislació estatal feta a la seva empara desplaçaria qualsevol norma autonòmica sobre la qual es projectés, relativa tant a la matèria específica com a d’altres competències de titularitat exclusivament autonòmiques, algunes de gran rellevància, com la d’espectacles públics en relació amb la d’ordre públic. El fet que l’argumentació del Tribunal es limiti a aquest plantejament apodíctic exclou qualsevol referència en la sentència a altres temes de fons, també plantejats pels recurrents, això és, l’afectació que la prohibició autonòmica d’una activitat cultural que gaudeix d’una dimensió igualment econòmica incideix sobre la llibertat empresarial individual o la llibertat de circulació, a més de sobre la de creació artística. Finalment, el pronunciament del TC negligeix l’anàlisi doctrinal de la incardinació de matèries noves però d’implantació social dinàmica, com ara la normació de la protecció dels animals. Enllaç a l’article sencer.<

Últims llibres

Twitter / X

  • 🚨El nuevo modelo de financiación parece abandonar el principio de «ordinalidad», que garantiza que ninguna comunidad quede peor respecto a otras tras la redistribución. Esto pone en riesgo que se reconozca la singularidad de Cataluña y complica la equidad
    https://ridao.cat/2025/10/eje-ordinalidad/

    L’ordinalitat no és un caprici: és la garantia que la solidaritat no acabi penalitzant qui més aporta.

    Això és el que està en risc ara mateix 👇
    https://ridao.cat/2025/10/eje-ordinalidad/

    Hacienda prepara un modelo que se aparta del principio de ordinalidad y eso complica el encaje singular de Cataluña. Lo argumento en mi artículo de hoy

    👉 https://ridao.cat/2025/10/eje-ordinalidad/

    Ser funcionari aquí vol dir poder atendre en català. Les resolucions que en rebaixen el requisit ignoren quina és la llengua feble.

    Ho explico al @diariARA, en un article ja disponible al meu blog

    👉 https://ridao.cat/2025/10/article-al-diari-ara/

    Veure més