Joan Ridao

Les coalicions polítiques a Catalunya, 1980-2006

PRESENTACIO DEL M.H. SR. PASQUAL MARAGALL I MIRA President de la Generalitat de Catalunya 2003-2006 PROLEG DE JORDI MATAS I DALMASES Professor de Ciència Política de la UB El sistema polític de Catalunya facilita la formació de governs de coalició perquè respecta el pluralisme social i institucional, i genera un seguit de relacions interpartidistes de compatibilitat ideològica i de competència electoral- i unes maneres de fer política a les institucions i davant la societat- que dibuixen múltiples escenaris coalicionals. No endebades, Catalunya és lúnica de les 17 comunitats autònomes que ha estat sempre governada en coalició, un fet que es reprodueix en el 80% dels municipis de més de 10.000 habitants i caps de comarca, que abracen més del 70% de la població. En aquest mateix context, els partits catalans han donat suport als successius governs de lEstat i contribuït així a la seva estabilitat. Daquesta manera, com posen en relleu els estudis sociològics, a Catalunya sha anat forjant una cultura coalicional que discorre paral·lela a latàvica vocació pactista del poble català. Lestudi sobre el fenomen coalicional de Ridao se centra essencialment en el nivell governamental, i desgrana els aspectes que influeixen en la formació dels pactes. Entre altres factors, lautor examina el règim parlamentari, el sistema electoral, el sistema de partits, la cultura política, la història, el rol dels liders polítics i la interacció entre les distintes arenes polítiques. Ultra laproximació clàssica de les teories multidimensionals, lautor hi afegeix altres variables com són la influència dels grups de pressió, dels mitjans de comunicació, dels corrents interns dels partits o dels processos de presa de decisions partidàries. La recerca es complementa amb un estudi de cas sobre la formació del govern catalanista i desquerres del 2003.

Sinopsi de La Casa del Libro

Últims llibres

Twitter / X

  • ⚖️ ‘No es pot dir, doncs, de manera alarmista, que “Estrasburg ha validat el 25 % de castellà”’. @Joanridao examina la decisió del TEDH sobre l’escola de Canet i assenyala que la qüestió decisiva seran les futures sentències del TC, al blog #RLDeapc 📲 https://gen.cat/3Rhh207

    Europa ha parlat amb claredat: l’amnistia no vulnera el dret de la Unió. Persistir en els obstacles a la seva aplicació ja no és una qüestió d’interpretació jurídica, sinó de resistència a assumir-ne les conseqüències.

    🔗En parlo a l'Ara: https://www.ara.cat/129_58818c

    La sentència del TJUE és un punt d’inflexió: la llei d’amnistia supera l’examen europeu i deixa sense recorregut les objeccions que s’hi plantejaven. El debat s’acaba; ara cal garantir-ne una aplicació plena i efectiva. En parlo, avui, al @diariARA

    "És difícil pensar que el Suprem desafiarà la Gran Sala del TJUE i s’apartarà del principi de primacia del dret europeu. Però no ho és tant que vulgui mantenir el torcebraç amb el Constitucional"

    L'article de @Joanridao

    Veure més