Joan Ridao

Les coalicions polítiques a Catalunya, 1980-2006

PRESENTACIO DEL M.H. SR. PASQUAL MARAGALL I MIRA President de la Generalitat de Catalunya 2003-2006 PROLEG DE JORDI MATAS I DALMASES Professor de Ciència Política de la UB El sistema polític de Catalunya facilita la formació de governs de coalició perquè respecta el pluralisme social i institucional, i genera un seguit de relacions interpartidistes de compatibilitat ideològica i de competència electoral- i unes maneres de fer política a les institucions i davant la societat- que dibuixen múltiples escenaris coalicionals. No endebades, Catalunya és lúnica de les 17 comunitats autònomes que ha estat sempre governada en coalició, un fet que es reprodueix en el 80% dels municipis de més de 10.000 habitants i caps de comarca, que abracen més del 70% de la població. En aquest mateix context, els partits catalans han donat suport als successius governs de lEstat i contribuït així a la seva estabilitat. Daquesta manera, com posen en relleu els estudis sociològics, a Catalunya sha anat forjant una cultura coalicional que discorre paral·lela a latàvica vocació pactista del poble català. Lestudi sobre el fenomen coalicional de Ridao se centra essencialment en el nivell governamental, i desgrana els aspectes que influeixen en la formació dels pactes. Entre altres factors, lautor examina el règim parlamentari, el sistema electoral, el sistema de partits, la cultura política, la història, el rol dels liders polítics i la interacció entre les distintes arenes polítiques. Ultra laproximació clàssica de les teories multidimensionals, lautor hi afegeix altres variables com són la influència dels grups de pressió, dels mitjans de comunicació, dels corrents interns dels partits o dels processos de presa de decisions partidàries. La recerca es complementa amb un estudi de cas sobre la formació del govern catalanista i desquerres del 2003.

Sinopsi de La Casa del Libro

Últims llibres

Twitter / X

  • El Congrés tomba la regulació dels lobbies, que preveia un registre dels grups d’interès i més transparència sobre les seves reunions amb responsables públics. Una regulació que, a més, estava vinculada a 1.500 M€ de fons europeus

    Recupereu el tall aquí:
    https://ridao.cat/2026/09/entrevista-a-rtve-la-llei-de-lobbies-encara-es-possible/

    El TEDH propina una garrotada a la doctrina de la «violència ambiental» de Marchena: no es pot castigar ningú per l’ambient col·lectiu d’una protesta sense una conducta individual atribuïble. Paradoxalment, va servir per la sentència del Procés

    https://www.ara.cat/opinio/garrotada-marchena_129_5850532.html

    Ayer el Congreso dejó caer la Ley del Gobierno
    para regular los lobbies.
    Más allá de cuestiones formales (uso del decreto ley), las que interesan al fondo del asunto las puedes encontrar en el👌ensayo de @Joanridao a propósito de 'El caso Sloane'.
    En @CineyTirant @Tirant_ESP

    "Aquesta sentència fixa un precedent per als tribunals espanyols en el sentit d’impedir-los l'ús de conceptes abstractes per desactivar el dret de manifestació o la desobediència civil pacífica"

    L'article de Joan Ridao👇
    @Joanridao

    Veure més