Les JERC de les comarques gironines em demanen un article de balanç de la legislatura espanyola que ara tot just s’acaba. Vagi per davant que, independentment de les vicissituds a què s’ha vist abocada ERC darrerament, crec que ningú no pot discutir que el grup parlamentari d’Esquerra al Congrés dels Diputats ha defensat durant aquests quatre anys la dignitat de Catalunya, els interessos dels catalans, els espais d’autogovern i una política social que permeti aconseguir un país més just. Han estat moltes les iniciatives que ha defensat el Grup que he tingut l’honor d’encapçalar. Des de fiscalitzar els moviments entorn de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, passant per l’oposició a la política fiscal i regressiva del govern Zapatero, la reforma laboral o la reforma de les pensions, totes elles recolzades per CiU, passant l’oposició de les les politiques actives d’ocupació o l’oposició a la Llei Sinde, fins a denunciar el tancament de TV3 al País Valencià o reclamar el retorn de l’arxiu Centelles, o denunciar el model espanyol d’impunitat per aconseguir el reconeixement de les víctimes del franquisme i de la Transició.
Mai abans s’havien publicat les balances fiscals, i ha estat ERC qui ha aconseguit que existeixi l’imperatiu de publicar-les, fet que ha forçat el grup parlamentari. Un grup que ha denunciat la irresponsabilitat del rei i que ha portat al Tribunal Europeu de Drets Humans la denuncia. I és que els Països Catalans han estat l’eix de la tasca, com es pot comprovar amb les partides aconseguides als pressupostos i que han buscat fer aportacions no només als municipis catalans que ho demanaven i ho necessitaven, sinó també als de les Illes i el País Valencià. I més enllà encara, defensant la radicalitat democràtica i el compromís amb els pobles quan s’ha jutjat l’Egunkaria, quan Espanya nega el reconeixement de Kosova o altres pobles perseguits.
També ha estat el grup parlamentari d’Esquerra qui ha portat debats que afecten a la nostra societat i que interessos, lobbies i grups de pressió no estan disposats a que es discuteixin. El debat de la prostitució, i de la publicitat als diaris; la mort digna, una llei de l’embaràs progressista i que acaba amb la ‘persecució’ de les dones, la laïcitat o la transparència han format part de la tasca d’ERC al Congrés. Un balanç per tenir en compte.
Dades
La llei d’interrupció de l’embaràs només ha estat possible gràcies a haver negociat amb ERC. Si no hagués estat per nosaltres, ara no la tindríem. Que ho preguntin a les dones!
Que gràcies a ERC el model espanyol d’impunitat avui dia està qüestionat. Gràcies a Esquerra, fidelitat al compromís d’aconseguir el reconeixement jurídic de les víctimes del Franquisme i de la Transició. I tot això, sols. Hem estat actius contra la irresponsabilitat constitucional del rei. Hem fet una denúncia al Tribunal Europeu de DDHH, que està pendent Recorda coses d’interès respecte a drets: regularització prostitució, eutanàsia, etc…Compromís amb els pobles del món: Kosova, Euyskadi –Egunkaria, presos, etc…-genocidi armeni, etc. Visió global dels PPCC (iniciatives, etc…)
Algunes votacions
Oposició a la política fiscal regressiva del govern ZP abonada per CiU.
II. Oposició a la reforma laboral del govern ZP abonada per CiU.
III. Oposició a la reforma de les pensions del govern ZP abonada per CiU.
IV. Oposició a la recentralització de les politiques actives d’ocupació del govern ZP abonada per CiU.
V. Oposició a la Llei Sinde del govern ZP (Llei d’Economia Sostenible) abonada per CiU.
VI. Oposició a la Llei d’Estrangeria i a la Llei d’Asil del govern ZP abonades per CiU. VII. Oposició a la legitimació del model espanyol d’impunitat dels crims del feixisme impulsada pel govern ZP (Llei de la Memòria i víctimes de la Transició) abonada per CiU.
VIII. Denúncia de la política contrària a la laïcitat del govern ZP abonada per CiU en negar la proposta d’ERC de modificació de la Llei de Llibertat Religiosa de 1980).
IX. Negociació i pacte amb el govern ZP de la llei d’interrupció de l’embaràs rebutjada per Duran i Lleida (ERC a favor. PSOE. CiU llibertat de vot)
X. Oposició a la negativa del govern ZP al reconeixement dels drets lingüístics dels diputats i diputades, del conjunt de la ciutadania, de l’administració general de l’Estat i dels òrgans constitucionals.
XI. Oposició als pressupostos generals dels anys 2009-2011.
XII. Denúncia de la irresponsabilitat constitucional de la institució monàrquica espanyola, que culminà amb la presentació de la denúncia de l’Estat espanyol davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (pendent de sentència).
XIII. Denúncia de les retallades socials (finançament de la Llei de la Dependència, negativa a la territorialització del 0.7% IRPF).
XIV. Defensa dels acords presos pel Parlament de Catalunya respecte al desplegament de l’Estatut d’Autonomia i sabotejats pel PSC.
XV. Presentació d’iniciatives parlamentàries i control de l’acció del govern ZP sobre els diferents territoris (Illes, País Valencià i Principat).