Era el dia, el moment i l’hora de vindicar la figura d’Heribert Barrera, el mateix que davant els caps cots de tots els que van beneir la Constitució espanyola va ser capaç, irreverent, de proclamar des de la tribuna espanyola, en ple procés de debat constitucional, que una autèntica i efectiva democràcia no és possible a Espanya sense la restitució prèvia de la sobirania de les nacions que la integren.
Citar Barrera era la millor manera de manifestar amb tota claredat el nostre més profund rebuig a una reforma constitucional exprés pactada pel PSOE i el PP amb una vocació profundament antisocial i rabiosament centralista, a més de pecar d’un dèficit democràtic galopant.
Per als catalans, la reforma que s’ha empassat mansament CiU és mortal de necessitat i constitueix un nou cop d’estat constitucional a recer de l’estela de la sentència de l’Estatut, ja que no només ens cremen el carbó de la locomotora i ens espolien el 10% de la riquesa, sinó que li exigeixen que el tren arribi puntual, que no s’endeuti i que no tingui dèficit. És per això que Esquerra ha plantejat el concert econòmic per una qüestió d’equitat i justícia, perquè l’asfixia financera hipoteca el benestar de la nostra gent, el nostre desenvolupament econòmic i ens obliga a viure per sota de les nostres possibilitat i necessitats. El concert econòmic no és una qüestió de nacionalistes, sinó de necessitat vital per a una societat que vol progressar socialment i econòmicament. CiU s’ha amagat rere una cortina de pretesa indignació mentre els diputats del PSC han hagut d’assumir un paper ben galdós, arrenglerats al costat del PP i el PSOE, muts i obedients.