Aquella Constitució espanyola inalterable es pot reformar si ho demana Europa, demostra la darrera iniciativa de ZP recolzada pel PP. Es demostra així que els dos principals partits espanyols només usen la seva Carta Magna com una arma llancívola vers les propostes fetes per catalans o bascos.
Es ben sabut que el catalanisme polític no va adoptar, davant de l’aprovació de la Constitució espanyola en referèndum l’any 1978, la mateixa posició. Qüestions cabdals com ara la preeminència de la llengua espanyola sobre la resta de llengües nacionals, la imposició del règim monàrquic, l’absència del reconeixement del dret a l’autodeterminació de les distintes nacions de l’Estat, etc, en foren les raons. Amb tot, al Principat de Catalunya, a diferència del País Basc en què els vots afirmatius no foren majoritaris, el catalanisme polític donà suport al text constitucional de forma majoritària. Aquesta acceptació majoritària de la Constitució Espanyola no va comportar cap mena de renúncia del catalanisme polític a les aspiracions nacionals, tal com s’ha posat de manifest en el Parlament de Catalunya en diverses ocasions en aprovar-se resolucions favorables al dret a l’autodeterminació.
Després de trenta anys de règim democràtic, les forces polítiques espanyoles majoritàries, sense el concurs de les quals no pot endegar-se una reforma del text constitucional, han bloquejat totes les demandes de superació dels dèficits continguts en una Constitució elaborada i aprovada en un context històric en què els poders fàctics heretats de la Dictadura gaudien d’un protagonisme pregon.
És per això, que ara cal unitat de totes les forces catalanes per tal de buscar una proposta conjunta per tal de demostrar que aquest canvi constitucional és un engany, un exemple de com PSOE i PP legislen a mesura del seu interès, de manera tàctica.
Amb tot plegat, resulta inacceptable que el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, hagi anunciat un acord amb el Partit Popular per tal de tramitar per via d’urgència una modificació de la Constitució a fi d’incloure-hi el sostre de la despesa pública, la qual cosa ha de significar, d’una banda, un greu atemptat a la sostenibilitat de l’actual estat del benestar del nostre país i, d’altra, una nova merma de les ja ben limitades capacitats en la gestió de la política econòmica de les nostres institucions d’autogovern.
Davant d’aquesta nova agressió, Esquerra considera que seria bo que el conjunt de les forces polítiques catalanes presents en les Corts Espanyoles responguéssim unitàriament, si més no intentant d’arribar a la màxima coincidència possible quant als continguts dels arguments utilitzats pels diversos representants dels partits polítics catalanistes des de la tribuna. I, igualment, us proposem que fem arribar a la ciutadania catalana un gest d’absoluta desaprovació de la voluntat de laminació encunyada pel PSOE i el PP.
Així, proposo buscar una posició comuna de tots els partits catalanistes i que ERC, conjuntament amb CiU i ICV ens comprometem tots a votar en contra de la presa de consideració de la reforma. Seria durant la setmana vinent que amb CiU i ICV hauríem de pactar una esmena única, de supressió, que fos recolzada per totes les formacions catalanes.