Dissabte vam presentar el pla d’actuació per als propers sis mesos que analitza la trajectòria del partit en els últims quinze anys fins arribar al resultat electoral de fa gairebé un mes. Un pla d’actuació aprovat per l’executiva i que analitza les causes de la davallada electoral i proposa mesures per afrontar la situació de cara a les eleccions municipals del maig.
Entre les causes del mal resultat, la divisió interna del partit, que es va posar especialment de manifest durant l’últim congrés, amb quatre candidatures diferents, és un dels elements a destacar. No hem estat capaços de fer possibles relleus tranquils. S’han produït fins a dues escissions externes i una d’interna, en la mesura que part del partit no se sentia identificat amb l’actual direcció.
A banda de la divisió interna, la davallada electoral del 28-N ha tingut altres causes, com l’aposta per un segon tripartit que no va ser compartida per tothom, i que el govern del 2006 ha estat mancat de relat. No cal oblidar tampoc l’“efecte Montilla”, ja que molts votants d’Esquerra han acusat la manca de carisma i la seva dependència respecte el PSOE. Hi ha qui creia que era millor quedar-se a l’oposició, però aquesta és una lectura reduccionista, cal recordar que Esquerra també va perdre posicions per pactar amb CiU l’any 80 i el 84.
El que sí que ens ha mancat és comunicar l’estratègia de govern i l’obra de l’executiu. La veu d’Esquerra ha quedat emparedada entre la gent que vol seriositat en l’acció de govern i la que, alhora, vol marcar un perfil més nítid. Altres factors que no poden passar desapercebuts són el context econòmic de crisi, la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut i l’actitud del PSC de replegament ideològic cap a posicions cada dia més espanyolistes.
Finalment, no podem oblidar l’emergència de noves plataformes independentistes. Un fet que no cal veure com un drama. És bo que hi hagi més partits independentistes, i més quan hi ha també més gent a Catalunya que vol un Estat propi. El problema és que totes aquestes plataforma juntes no han aconseguit multiplicar els vots.
La responsabilitat del resultat electoral del 28-N recau bàsicament en la direcció del partit, però no només això, sinó que és una responsabilitat compartida. L’últim resultat electoral no ve d’ara, sinó que el partit ha anat lliscant per un pendent, en alguns moments perillosa, des del 2006. El referèndum de l’Estatut, les eleccions municipals i les eleccions al Congrés eren clars avisos, a les europees es va fer un resultat digne, es van salvar els mobles però el debat venia de lluny.
Ho vaig dir dissabte, com a secretari general em correspon cridar a l’ordre a tothom i a la responsabilitat, perquè si continuem en aquesta dinàmica de després del 28-N, només farem que donar arguments i oportunitats a aquells que ja fa temps han engegat una autèntica campanya de descrèdit i d’assetjament contra aquest partit.
El document analitza i fa balanç del resultat electoral, fent algunes propostes per a la immediatesa. Ara és temps d’anàlisi i d’aprendre dels errors i si cal canviar l’estratègia, ja es farà en el proper congrés de la tardor, buscant la unitat i concitant el màxim suport possible. De tota manera, cal tenir clar que la gent no ha deixat de votar Esquerra per no compartir la seva base ideològica, sinó per altres causes, el que demostra la bondat de l’estratègia del partit.
Ara cal centrar-se en el proper objectiu, que no és altre que les eleccions municipals. Si estem noquejats i a la deriva, no afrontarem aquesta primera fita. Ja no és una qüestió de la direcció, sinó que els alcaldes i els regidors d’Esquerra no es mereixen fer un mal resultat.
En aquestes eleccions hi haurà qui vulgui treure Esquerra de la centralitat política, situant-la en el córner i no en el centre del camp. Per això, necessitem l’autoestima d’una partit que té vuitanta anys d’història que ha superat el patiment de molts en temps més difícils.