Avui amb la sectorial de justícia hem fet l’informe de danys provisional de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. No cal dir que rebutgem qualsevol interpretació bonista, del tipus s’ha salvat el 95% del text estatutari, perquè la sentència elimina el paraigües de protecció (el blindatge de competències) i ha fet saltar pels aires aspectes troncals com els símbols, la llengua, els drets o el finançament.
El Tribunal Constitucional involuciona, va enrere, és com una torre de Pisa cada dia més inclinada a posicions uniformes i centralistes. Aquells que volen refer el pacte constitucional o tornar al “peix al cove” ho tenen ara més complicat, perquè la sentència ho dificulta, és més restrictiva ara que fa 15 anys. Nosaltres no estem per tornar a fer un contracte amb aquells que ens han estafat, però és que, a més, les condicions han canviat, fixades unilateralment pel Tribunal.
Per altra banda, ahir Zapatero es va treure la màscara perquè ha passat de defensar la plena constitucionalitat de l’Estatut a celebrar com una victòria el que per nosaltres és una autèntica derrota. Una sentència indigna, que anul·la el pacte, esclafa la voluntat popular del poble català expressada a les urnes i certifica el final de procés de descentralització política.
Zapatero recordava ahir l’últim “parte” de la Guerra Civil signat per Franco, el ‘cautivo y desarmadado…la guerra ha acabat’ És una forma de dir que ells són més i més forts. S’ha de denunciar la trajectòria sinuosa i frívola del president del govern espanyol, que ahir ja parlava de l’Espanya constitucional i no de l’Espanya plural que porta anys venent. Zapatero va començar amb ímpetu dient que donaria suport a l’Estatut que aprovés el Parlament, va propiciar després una ribotada a consciència per acabar ara com un Ponç Pilat esmunyedís, rentant-se les mans i celebrant com una victòria la derrota dels catalans.
Adjunto el document elaborat per la sectorial sobre la sentència.
Sentència Tribunal Constitucional
