Aquesta matinada ha naufragat el diàleg social, el que suposa que no hi haurà reforma almenys pactada pels agents socials i econòmics, un fet que s’ha de lamentar i que s’agreuja ja que la reforma no només arribarà tard, sinó malament i llastada pel desencontre. Ara li toca al govern decidir, governar; però aquesta no ha de ser la reforma que hem d’acceptar tant sí com no. Caldrà sumar suports, no pot ser que ens haguem d’empassar les retallades socials i després apel•lar a la responsabilitat de tots.
Som conscients que ara, en dos dies s’haurà d’aconseguir un acord que no s’ha fet en dos anys. Però la reforma és necessària no perquè el mercat de treball estigui en l’origen de la crisi, però sí perquè té problemes de rigidesa i precarietat i perquè cal enviar un missatge de confiança, que som capaços d’abordar una assignatura pendent i encara que repercuteixi menys en la crisi del que alguns diuen.
Estem disposats a parlar sempre que quedi clar que el problema del mercat de treball no és de sortida, o del cost d’acomiadament sinó d’entrada, sobre com crear condicions de treball més estables i de més qualitat. Això passa per potenciar la contractació indefinida, donar més oxigen a la negociació col•lectiva, una major flexibilitat organitzativa interna i externa i abordar els problemes d’entrada d’alguns col•lectius, per exemple l’ocupació juvenil.
La reforma ha de ser un estímul, també per a un futur més estable i solvent de la nostra economia i benestar.