El Congrés votarà demà la proposició no de llei de modificació de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional presentada per Esquerra el mes de setembre, per tal de retirar-li la potestat de control de la constitucionalitat d’estatuts com el català i per a estimular-ne la renovació. Ja us en vaig parlar en aquest mateix bloc, en dues entrades del mes de setembre.
Tothom pot veure que el TC és un òrgan enquistat que s’està podrint i que necessita una renovació que n’eviti el bloqueig, i és per això que cal sensatesa per tal d’arribar a un acord que possibiliti aquesta renovació. La proposta d’Esquerra reclama que els Estatuts aprovats per la via de l’article 151, és a dir, amb l’acord de dos parlaments, i per la pròpia ciutadania en referèndum, no haurien de necessitar la tutela del TC. Així com també preveu mecanismes per agilitzar la renovació i per evitar enquistaments com l’actual, i evitar que la persona a qui correspon el vot de qualitat es pugui inhibir d’utilitzar-lo.
Però més enllà d’això, sigui quina sigui la sentència del TC respecte l’Estatut, Esquerra considera de fa temps que el marc autonòmic ha arribat al seu límit i, per això, l’estratègia del partit passa pel dret democràtic a decidir i la construcció d’un Estat propi. Una sentència negativa del TC pot contribuir a accelerar aquest final d’etapa i l’inici d’una etapa clarament postautonomista. Davant d’aquesta eventualitat, caldrà una resposta unitària perquè la desunió només fomentaria el desànim de la ciutadania, mentre que la unió genera autoestima. Esquerra buscarà aquesta unitat i serà la primera a sortir al carrer no tant en defensa d’un Estatut, que nosaltres no vam votar, com per a exigir respecte al poble de Catalunya.
