Finalment s’ha aconseguit l’acord per al nou sistema de finançament després de molta feina negociadora, i de la fortalesa que hem mantingut des d’Esquerra. Un acord que comporta la reducció d’un terç del dèficit fiscal que pateix Catalunya. Cal recordar que les balances fiscals publicades fa un any donaven a Catalunya un dèficit fiscal que m’havia compromès, en el programa electoral, a reduir en un terç. Els 3.855 milions d’euros que obtindrem el quart any més els 1.200 milions de la Disposició Addicional Tercera suposen una reducció d’aquest terç del dèficit.
Algú ens retraurà que s’assoleix en 4 anys la xifra i s’ha de reconèixer que aquesta acord és menys del que es podria haver obtingut si l’Estatut del 30 de setembre de 2005 no hagués estat retallat per Artur Mas el 21 de gener de 2006. Però l’acord suposa que arribem al 105,6% el darrer any d’aplicació del nou model i això comporta que per primer cop en 30 anys s’elimini la discriminació fiscal per càpita. Fins ara estàvem al 94,7% i per primer cop superem l’índex 100%.
En el tram final de la negociació ens hem quedat sols. Ha estat la fortalesa d’Esquerra la que ha permès arribar als 3.800 milions, la xifra anunciada per Joan Puigcercós. De la Vega i Salgado han negociat directament amb Esquerra i la nostra fortalesa, a Madrid, en el si del Govern a Catalunya i com a partit ha permès que es millorés la proposta. Ja es pot veure i segurament anirà a més, quan el PP activi tot el seu arsenal mediàtic, Esquerra serà el blanc de totes les crítiques per haver apujat el llistó fins als nivells actuals. Això no deixa de ser simptomàtic de qui ha estat que ha permès apujar el llistó.
Tothom ha vist que CiU ja tenia decidit el NO abans de conèixer l’acord i ha quedat en fora de joc a Madrid però també en evidència davant de molt bona part del seu electorat que no entén que ara rebutgin aquest acord quan ells van defensar l’acord de 251 M€ després del pacte amb el PP. Si el tram final de la negociació hagués estat en mans de Duran i Mas enlloc d’Esquerra, no cal tenir cap dubte que el resultat hauria estat molt inferior. I que ja fa temps que haguessin signat un acord molt per sota de l’actual.
Hem aconseguit un molt bon acord de finançament, que no soluciona definitivament el dèficit que pateix Catalunya, ja que aquest només se solucionarà el dia que tinguem un Estat, però en l’actual context aquest és clarament el millor acord possible.