Joan Ridao

'Sacrificant' un 21% de Catalans sense serveis públics es podria igualar la resta als serveis de l'Estat

Un grup d’economistes propers a Esquerra Republicana m’ha fet arribar un informe que explica quants Catalans podríem ser a Catalunya per donar els mateixos serveis que a la resta d’habitants de les Comunitats Autònomes. Amb les xifres de l’any 2006 –darrer any del qual s’han liquidat els comptes del model de finançament- es pot comprovar com els catalans vam rebre un 4’1% menys que la mitjana de les 15 comunitats autònomes que reben el nom de règim comú. És a dir, que mentre Catalunya va rebre 2.223 euros per habitant, altres comunitats com Andalusia en van rebre 2.317, Extremadura, 2.842, o Galícia 2.620, per posar alguns exemples.

Només quatre comunitats van rebre menys diners que Catalunya: Múrica, el País Valencià, Madrid i les Illes Balears. Curiosament, a Andalusia el finançament per habitant va ser un 4’2% superior al que va rebre Catalunya, i és que aquesta comunitat rep el mateix finançament per habitant que la mitjana de les 15 Comunitats Autònomes de règim comú. Tot això provoca que naturalment aquelles comunitats amb disposen d’un volum superior de recursos per habitant poden proporcionar uns millors serveis públics als seus ciutadans. Davant d’això, si Catalunya no rep més diners i vol proporcionar els mateixos serveis que aquelles comunitats que reben més recursos per habitant s’ha calculat que el 21’8% de la població catalana hauria de ‘desaparèixer’.

Parlant de població ‘sacrificada’, per rebre els mateixos serveis públics que Extremadura ,1.569.283 habitants de Catalunya haurien de deixar de rebre’n, un 21’8% de la població. La població ‘sacrificada’ sense rebre serveis seria el 17’8% per poder equiparar-nos amb la Rioja, un 17’7% en el cas de Castella i Lleó o un 17’5% en cas de fer la comparativa amb Cantàbria.

El finançament addicional necessari per poder oferir els mateixos serveis que la resta de comunitats autònomes són 4.460 milions d’euros per equiparar Catalunya amb Extremadura, segons les dades del 2006. Si els serveis haguessin de ser els mateixos que a Castella i Lleó la xifra addicional de l’any 2006, serien 3.453 milions. Fer poder prestar els serveis amb la mitjana, la quantitat seria de 678 milions. Portem molts dies parlant del finançament, d’una dotació prou clara i directa per a Catalunya, però potser s’haurien d’adonar d’una vegada que no pot ser que no es financi Catalunya perquè els seus ciutadans puguin rebre els mateixos serveis que la resta d’habitants de l’Estat.

Últims llibres

Twitter / X

  • El Papa sap que ha de parlar alguna cosa en català. (...) Des del primer moment era raonable que el Papa digués alguna cosa en català. Farà el que pugui", J. J. Omella.

    Cap dubte s/quan convocar les eleccions generals: "El mandato de los Diputados termina 4 años después de su elección o el día de la disolución de la Cámara» (art. 68.4 Constitució). No des de la investidura. I sòn 54 dies més tard, segons la llei electoral @Catmigdia

    Ja està publicada la crònica legislativa del segon semestre de 2025, en la que constato una paradoxa: poques disposicions generals rellevants, però molta activitat política i judicial al voltant del català (1/4)

    La “prioritat nacional” —o “primer els de casa”— torna al centre del debat polític. PP i Vox l’han incorporada en acords autonòmics, i altres forces en proposen variants sota conceptes com arrelament o integració (1/2)

    Veure més