Dissabte vaig assistir a la convenció de presidents de les sectorials del partit que, amb la coordinació de l’Anna Simó, han elaborat el cos del programa electoral. La bona feina portada a terme per aquest capital humà que té el partit està tancada gairebé al 100%.
Les línies generals del nostre programa per al 9-M no busquen altra cosa que posar Catalunya on es mereix, tractar-la com un país de 1a. La ruta per aconseguir-ho és guanyar espais de sobirania i treballar per fer créixer la majoria social i política favorable per exercir el nostre dret a decidir. Per avançar en el desplegament de l’Estatut, recuperar les peces perdudes de l’Estatut del 30 de setembre i frenar l’erosió diària dels ministeris.
El programa és la nostra resposta democràtica i desacomplexada davant el certificat de defunció de l’Espanya plural i d’un programa centralista del PSOE que ells mateixos han dit que clausura l’estat de les autonomíes i vertebra la unitat d’Espanya potenciant unes infraestructures que permeten arribar més ràpid a Madrid però no a la resta. Madrid-Valladolid. Madrid-Màlaga. Madrid-València. I per quan València-Barcelona? És per això que el programa-contracte recull el mandat de la Conferència Nacional del partit i és un full de ruta per a una desconnexió gradual i inevitable amb l’Estat espanyol, perquè és una constatació cada dia més evident que Espanya no ens permet progressar com a país, que Espanya és un llast per assegurar el benestar dels i les catalanes.
Les quatre condicions bàsiques i indispensables prèvies per a poder parlar de qualsevol cosa després del 9-M són les següents:
La primera, afrontar les inversions en infraestructures per arribar en quatre anys al 18,8% que ens correspon per llei, garantir que s’executi el que es pacta i incrementar fins a estàndards europeus la despesa pública en matèria social, assolint el 2,1% del PIB de mitjana comunitària front a l’actual 0,69%. En segon terme, acabar amb el dèficit fiscal assegurant prèviament la publicitat de les balances fiscals i un nou model de finançament més just que ens permeti a curt termini reduir almenys en un terç l’actual dèficit fiscal -que és del 10,5% del nostre PIB- i que en deu anys ens homologui a altres regions europees de renda similar, arribant al 4% del PIB, per acabar produint en quinze o vint anys els mateixos resultats que el sistema de concert econòmic. Per aconseguir-ho cal un acord bilateral entre Catalunya i el Govern de l’Estat. En tercer lloc, el programa vol culminar la transició democràtica apostant perquè es reconegui la pluranacionalitat de l’Estat, es projecti la llengua i la cultura catalana i es lluiti per un estat laic i democràtic. I per últim, el contracte marc amb què concorrerem a les eleccions posa especial èmfasi en el medi ambient i per un territori ordenat i equilibrat tot potenciant una major estalvi energètic, la mobilitat sostenible, basada sobretot en el ferrocarril convencional i la millora de la fiscalitat ambiental, que pagui més qui més contamini.
A través d’aquest enllaç podeu accedir a una notícia que explica part del programa que us he descrit en aquestes línies.