Joan Ridao

Un programa per a un país de 1a

Dissabte vaig assistir a la convenció de presidents de les sectorials del partit que, amb la coordinació de l’Anna Simó, han elaborat el cos del programa electoral. La bona feina portada a terme per aquest capital humà que té el partit està tancada gairebé al 100%.

Les línies generals del nostre programa per al 9-M no busquen altra cosa que posar Catalunya on es mereix, tractar-la com un país de 1a. La ruta per aconseguir-ho és guanyar espais de sobirania i treballar per fer créixer la majoria social i política favorable per exercir el nostre dret a decidir. Per avançar en el desplegament de l’Estatut, recuperar les peces perdudes de l’Estatut del 30 de setembre i frenar l’erosió diària dels ministeris.

El programa és la nostra resposta democràtica i desacomplexada davant el certificat de defunció de l’Espanya plural i d’un programa centralista del PSOE que ells mateixos han dit que clausura l’estat de les autonomíes i vertebra la unitat d’Espanya potenciant unes infraestructures que permeten arribar més ràpid a Madrid però no a la resta. Madrid-Valladolid. Madrid-Màlaga. Madrid-València. I per quan València-Barcelona? És per això que el programa-contracte recull el mandat de la Conferència Nacional del partit i és un full de ruta per a una desconnexió gradual i inevitable amb l’Estat espanyol, perquè és una constatació cada dia més evident que Espanya no ens permet progressar com a país, que Espanya és un llast per assegurar el benestar dels i les catalanes.

Les quatre condicions bàsiques i indispensables prèvies per a poder parlar de qualsevol cosa després del 9-M són les següents:

La primera, afrontar les inversions en infraestructures per arribar en quatre anys al 18,8% que ens correspon per llei, garantir que s’executi el que es pacta i incrementar fins a estàndards europeus la despesa pública en matèria social, assolint el 2,1% del PIB de mitjana comunitària front a l’actual 0,69%. En segon terme, acabar amb el dèficit fiscal assegurant prèviament la publicitat de les balances fiscals i un nou model de finançament més just que ens permeti a curt termini reduir almenys en un terç l’actual dèficit fiscal -que és del 10,5% del nostre PIB- i que en deu anys ens homologui a altres regions europees de renda similar, arribant al 4% del PIB, per acabar produint en quinze o vint anys els mateixos resultats que el sistema de concert econòmic. Per aconseguir-ho cal un acord bilateral entre Catalunya i el Govern de l’Estat. En tercer lloc, el programa vol culminar la transició democràtica apostant perquè es reconegui la pluranacionalitat de l’Estat, es projecti la llengua i la cultura catalana i es lluiti per un estat laic i democràtic. I per últim, el contracte marc amb què concorrerem a les eleccions posa especial èmfasi en el medi ambient i per un territori ordenat i equilibrat tot potenciant una major estalvi energètic, la mobilitat sostenible, basada sobretot en el ferrocarril convencional i la millora de la fiscalitat ambiental, que pagui més qui més contamini.

A través d’aquest enllaç podeu accedir a una notícia que explica part del programa que us he descrit en aquestes línies.

Últims llibres

Twitter / X

  • Sobre la sentència del català, el jurista Joan Ridao creu que el TSJC actua amb "activisme" per no esperar la decisió del Constitucional.

    El sociolingüista Miquel Àngel Pradilla alerta que les últimes resolucions “afebleixen la matriu legal del català” https://www.3cat.cat/3catinfo/el-tsjc-ordena-executar-la-sentencia-que-tomba-bona-part-del-decret-del-catala-a-lescola/noticia/3402306/

    Nova invectiva resultat de l'activisme judicial del TSJC contra el model de conjunció lingüística a l'escola catalana. Novament utilitza qualsevol escletxa: ara un decret que desplega una llei de consens (2022), recorreguda al TC pel mateix TSJC i sense esperar la sentència!

    @3CatInfo Nova invectiva resultat de l'activisme judicial del TSJC contra el model de conjunció lingüística a l'escola catalana. Novament utilitza qualsevol escletxa: ara un decret que desplega una llei de consens (2022), recorreguda al TC pel mateix TSJC i sense esperar la sentència!

    Veure més