Que la premsa digui el que vulgui. Ahir dissabte qui va guanyar va ser Esquerra. Ho vaig dir la setmana passada en diverses entrevistes: a veure quin partit és capaç de reunir prop de 3000 militants per debatre i canviar impressions sobre el futur i el rumb estratègic que ha de seguir el partit en els propers anys. A Catalunya, Esquerra.
És cert que van haver-hi esmenes que no van prosperar però que van tenir un més que considerable percentatge de vots favorables. Aquestes reclamaven que siguem més exigents si cal al Govern de la Generalitat. Així ho hem intentat fer en els 10 escassos mesos que portem a Govern i així ho seguirem fent. I més si cal. Però llenço a l’aire unes ràpides preguntes que em venen al cap com ara si algú creu que sense Esquerra al Govern la cultura catalana hauria tingut la projecció internacional que ha tingut a Frankurt? Algú creu que tindríem més de 15 seleccions esportives reconegudes internacionalment? O que hi hauria desenes d’operadores de telefonia compromeses a introduir el català als mòbils? O que hauríem obert nous mercats al món per internacionalitzar l’empresa catalana?
I no s’ha d’oblidar que en la votació final de dissabte, prop d’un 83 per cent dels militants van avalar la ponència final que incorporava més de 440 aportacions que es van fer al text inicial. El text final és, per tant, el full de ruta del partit avalat per una majoria absolutíssima dels i les militants.
Així que ara, tal i com va dir el President del partit en el seu discurs de cloenda, cal que fem pinya per superar el proper repte: fer un gran resultat a les eleccions estatals i, com a mínim, consolidar els resultats de 2004. Malauradament, a Madrid, encara hi haurem d’anar a donar molta guerra en el sentit polític del terme. Doncs això, ara cal ser forts i posar-nos a treballar per explicar perquè hem estat durant aquests quatre anys l’Esquerra catalana útil a Madrid i alhora l’Esquerra digna de Catalunya a Madrid.
